PASQUA 2021 A

 VETLLA PASQUAL

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (A-B-C)

EVANGELI

Ell havia de ressuscitar d'entre els morts.

• Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20, 1-9

1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:

--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 I els dos deixebles se'n tornaren a casa.

Paraula de Déu .

¿ ON CERCAR AL QUE VIU ?

La fe en Jesús, ressuscitat pel Pare, no brollà de manera natural i espontània en el cor dels deixebles. Abans de trobar-se amb ell, plen de vida, els evangelistes parlen de la desorientació, la recerca en torn al sepulcre, els seus interrogants i incerteses.

Maria de Magdala és el millor prototip del que ens esdevé probablement en tots. Segons el relat de Joan, cerca al crucificat enmig de tenebres, «quan encara era fosc». Com és natural, ho cerca «en el sepulcre». Encara no sap que la mort ha estat vençuda. Per això, el buit del sepulcre la desconcerta. Sense Jesús, se sent perduda.

Els altres evangelistes recullen una altra tradició que descriu la recerca de tot el grup de dones. No poden oblidar al Mestre que les ha acollit com a deixebles: El seu amor les mena fins al sepulcre. No troben allà a Jesús, però escolten el missatge que els indica fins a on han d'orientar la recerca: «¿Per què busqueu entre els morts aquell qui viu.?..No és aquí: ha ressuscitat ».

La fe en Crist ressuscitat no neix tampoc avui en nosaltres de forma espontània, sols perquè ho hem escoltat des de nins a catequistes i predicadors. Per a obrir-nos a la fe en la resurrecció de Jesús, hem de fer nostre propi recorregut. És decisiu no oblidar a Jesús, estimar-lo amb passió i cercar-lo amb totes nostres forces, però no en el món dels morts. Al qui viu cal cercar-lo on hi ha vida.

Si volem trobar-nos amb Crist ressuscitat, ple de vida i força creadora, l'hem de cercar, no en una religió morta, reduïda al compliment i l'observança externa de lleis i normes, sinó allí on es viu segons l   Esperit de Jesús, acollit amb fe, amor i amb responsabilitat pels seus seguidors.

L'hem de cercar, no entre cristians dividits i enfrontats en lluites estèrils, buides d'amor a Jesús i passió pel Evangeli, sino allà on construïm comunitats que posen a Crist en el seu centre perquè, saben que «on estan reunits dos o tres en el seu nom, allà està Ell».

Al qui viu no el trobarem en una fe estancada i rutinària, gastada per toda clase de tòpics i fórmules buides d'experiència, sinó cercant una qualitat nova en nostra relació amb ell i en nostra identificació amb son projecte. Un Jesús apagat i inert, que no enamora ni sedueix, que no toca els cors ni contagia sa llibertat, és un "Jesús mort". No és el Crist viu, ressuscitat pel Pare. No és el que viu i fa viure.

VA A DAVANT VOSTRE A GALILEA. ALLÀ EL VEUREU..

El relat evangèlic que es llegeix la nit pasqual és molt important. Ens anuncia la gran nova de que el crucificat ha estat ressuscitat per Déu i ens indica el camí que hem de recórrer per a veure'l i trobar-nos amb ell.

Marc parla de tres dones que no poden oblidar a Jesús. Són Maria de Magdala, Maria la de Jaume i Salomé. En els seus cors s'ha despertat un projecte absurd que només pot nèixer de l'amor apassionat: «comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús ».

Sorprenent és que, en arribar al sepulcre, observen que està obert. Quan s'acosten més veuen un «jove vestit de blanc» que les tranquil·litza de seu sobresalt i les anuncia quelcom que mai haguessin sospitat.

«¿Busqueu a Jesús de Natzaret, el crucificat?». És un error cercar-lo en el món dels morts. «No és aquí». Jesús no és un difunt més. No és el moment de plorar-lo i retre-li homenatges. «Ha ressuscitat». Està viu per a sempre. Mai podrá ser trobat en el món mort, extingit, acabat.

Però, si no està en el sepulcre, ¿on se'l pot veure?, ¿on ens podem trobar amb ell? El jove recorda a les dones una cosa que ja havia dit Jesús: «Ell va davant vostre a Galilea. Allà el veureu». Per a «veure» al ressuscitat cal tornar a Galilea. ¿Per què? ¿Per a què?

Al ressuscitat no se'l pot «veure» sense fer el seu propi recorregut. Per experimentar-lo ple de vida enmig nostre, cal tornar al punt de partida i fer l'experiència del que ha estat aquesta vida que ha portat a Jesús a la crucifixió i resurrecció. Si no és així, la «Resurrecció» serà una doctrina sublim, un dogma sagrat, però no experimentarem a Jesús viu.

Galilea ha estat l'escenari principal de la seva actuació. Allà l'han vist els deixebles curar, perdonar, allliberar, acollir, despertar en tots una esperança nova. Ara els seus seguidors hem de fer el mateix. No estem sols. El ressuscitat va davant nostre. El veurem si caminem darrere els seus passos. Decisiu per experimentar al «ressuscitat» no és l'estudi de la teologia ni la celebració litúrgica sinó el seguiment fidel a Jesús.

TROBAR-NOS AMB EL RESSUSCITAT

Segons el relat de Joan, Maria de Magdala és la primera que va al sepulcre, quan encara era fosc, i descobreix que està buit. Li falta Jesús. El Mestre que l'havia comprès i curat. El Profeta que havia seguit fidelment fins al final. ¿A qui seguirà ara? Així se lamenta davant els deixebles: “S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat ".

Aquestes paraules de Maria podrien expressar l'experiència que viuen avui molts cristians: ¿Què n'hem fet de Jesús ressuscitat? ¿Qui el se n'ha endut ? ¿On l'hem posat? El Senyor en qui creiem, ¿és un Crist ple de vida o un Crist el record del qual s'apaga a poc a poc en els cors?

És un error que cerquem "proves" per a creure amb més fermesa. No basta acudir al magisteri de la Església. És inútil indagar en les exposicions dels teòlegs. Per a trobar-nos amb el Ressucitat cal fer un recorregut interior. Si no el trobem dins nostre, no el trobarem enlloc.

Joan descriu, més tard, a Maria corrensos de banda a banda per a cercar alguna informació. I, quan veu Jesús, cegada pel dolor i les llàgrimes, no el reconeix. Pensa que és l'hortolà. Jesús sols li fa una pregunta: "Dona, ¿per què plores? ¿a qui cerques?".

Tal volta hem de preguntar-nos també quelcom semblant. ¿Per què nostra fe és a voltes tan trista? ¿Quina és la causa última d'aqueixa falta d'alegria entre nosaltres? ¿Què cerquem els cristians de avui? ¿Què enyorem ? ¿Busquem a un Jesús que necessitem sentir ple de vida en nostres comunitats? Segons el relat, Jesús parla amb Maria, però ella no sap que és Jesús. És llavors quan Jesús la crida pel seu nom, amb la mateixa tendresa que posava en la veu quan caminaven per Galilea: "¡Maria!". Ella es gira ràpida: "Rabbuní, Mestre".

Maria se troba amb el Ressuscitat quan se sent cridada personalment per ell. És així. Jesús se'ns mostra ple de vida, quan ens sentim cridats per nostre propi nom, i escoltem la invitació que ens fa a cadascun. És llavors quan nostra fe creix.

No revifarem nostra fe en Crist ressuscitat alimentant-la només des de fora. No ens trobarem amb ell, si no cerquem el contacte viu amb la seva persona. Probablement, és l'amor a Jesús conegut pels evangelis i cercat personalment en el fons de nostre cor, el que millor pot portar-nos a l'encontre amb el Ressuscitat.

MISTERI DE ESPERANÇA

Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que nostra vida és un petit paréntesis entre dos immensos buits. Recolzar-nos en Jesús ressuscitat per Déu, intuïm, desitgem i creiem que Déu está conduint cap a la seva vertadera plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que s'amaga en el cor de la Humanitat i en la creació sencera.

Creure en el Ressuscitat és rebelar-nos amb totes les forces a que la immensa majoria d'homes, dones i nins, que només han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriments, quedin oblidats per a sempre.

Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú estarà trist, ningú tindrà que plorar. Per fi podrem veure els que venen en “pateres” arribar a la seva vertadera pàtria.

Creure en el Ressuscitat és acostar-nos amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, discapacitats físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió, cansades de viure i lluitar. Un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut totals. Escoltaran les paraules del Pare: "Entra per a sempre en el goig del teu Senyor".

Creure en el Ressuscitat és no resignar-nos a que Déu sigui per a sempre un "Déu ocult" del que no podem conèixer la seva mirada, tendresa i abraçades. El trobarem encarnat per a sempre gloriosament en Jesús.

Creure en el Ressuscitat és confiar en que els nostres esforços per un món més humà i feliç no es perdran en el buit. Un dia feliç. Els últims seran els primers i les prostitutes ens aniran davant en el Regne.

Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem espatllat amb nostra malaptesa o nostre pecat, tot arribarà en Déu a la seva plenitud. Res es perdrà del que hem viscut amb amor o que hem renunciat per amor.

Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores alegres i les experiències amargues, les "empremtes" que hem deixat en les persones i en les coses, el que hem construït o gaudit generosament, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem l'amistat que acaba, la festa que fineix ni el comiat que entristeix. Déu serà tot en tots.

Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes increïbles paraules que el llibre del Apocalipsi posa en boca de Déu: "Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el principi i la fi. Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res....Ja no hi haurà... no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses de abans han passat. “

JESÚS TENIA RAÓ

¿Què sentim els seguidors de Jesús quan gosem creure de veres que Déu ha ressuscitat a Jesús? ¿Què vivim mentre caminen darrere les seves passes? ¿Com ens comuniquem amb ell quan l'experimentem ple de vida?

Jesús ressuscitat, tenies raó. És veritat quant ens has dit de Déu. Ara sabem que és un Pare fidel, digne de tota confiança. Un Déu que ens estima més enllà de la mort. Li direm "Pare" amb més fe que mai, com tu ens vares ensenyar. Sabem que no ens defraudarà.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu és amic de la vida. Ara entenem millor la teva passió per una vida més sana, justa i feliç per a tots. Ara comprenem per què anteposaves la salut dels malalts a qualsevol norma o tradició religiosa. Seguint les teves passes, viurem curant la vida i alleujant el sofriment. Posarem sempre la religió al servei de les persones.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu fa justícia a les víctimes innocents: fa triomfar la vida sobre la mort, el bè sobre el mal, la veritat sobre la mentida i l'odi. Cercarem sempre el regne d'aquest Déu i la seva justícia. Sabem que és el primer que el Pare vol de nosaltres.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu s'identifica amb els crucificats, mai amb els botxins. Comencem a entendre per què estaves sempre amb els dolguts i per què defensaves els pobres, els famolencs i els menyspreats. Defensarem els més febles i vulnerables, els maltractats per la societat i oblidats per la religió. Des d'ara escoltarem millor la teva crida a ser compassius com el Pare del cel.

Jesús ressucitat, tenies raó. Ara comencem a entendre un poc les teves paraules més dures i estranyes. Comencem a intuir que qui perd la se va vida per tu i pel teu Evangeli, la salva. Ara comprenem per què ens convides a seguir-te fins al final carregant cada dia amb la creu. Seguirem sofrint un poc per tu i pel teu Evangeli, però molt aviat compartirem amb tu l'abraç del Pare.

Jesús ressucitat, tenies raó. Ara estàs viu per a sempre i et fas present enmig de nosaltres quan ens reunim dos o tres en el teu nom. Ara sabem que no estem sols, que tu ens acompanyes mentre caminem cap al Pare. Escoltarem la teva veu quan llegim el teu evangeli. Ens alimentarem de tu quan celebrem ta Cena. Estaràs amb nosaltres fins al final dels temps.

LES CICATRIUS DEL RESSUSCITAT

… que ell havia de ressuscitar.

«Vosaltres el matareu, però Déu el va ressuscitar». Això és el que prediquen amb fe els deixebles de Jesús pels carrers de Jerusalem als pocs dies de la seva execució. Per a ells, la resurrecció és la resposta de Déu a l'acció injusta i criminal dels que han volgut callar per a sempre la seva veu i anul·lar de rel el seu projecte d'un món més just.

No ho hem de oblidar mai. En el cor de nostra fe hi ha un crucificat a qui Déu ha donat la raó. En el centre mateix de la Església hi ha una víctima a la qual Déu ha fet justícia. Una vida «crucificada», peró motivada i viscuda amb l'esperit de Jesús, no acabarà en fracàs sinó en resurrecció.

Això canvia totalment el sentit de nostres esforços, penes, treballs i sofriments per un món més humà i una vida més feliç per a tots. Viure pensant en els que sofreixen, estar a prop dels més desvalguts, donar una mà als indefensos.., seguir les passes de Jesús no és cosa absurda. És caminar vers el Misteri d'un Déu que ressuscitarà per a sempre nostres vides.

Els abusos que podem patir, injustícies, rebuigs o incomprensions que podem sofrir, són ferides que un día cicatritzaran per sempre. Hem d'aprendre a mirar amb més fe les cicatrius del ressuscitat. Així seran un día nostres ferides de avui. Cicatrius curades per Déu per a sempre.

Aquesta fe ens sosté per dins i ens fa més forts per a seguir corrent riscos. Hem d'aprendre a no queixar-nos tant, a no viure sempre lamentant-nos del mal que hi ha en el món i en la Església, a no sentir-nos sempre víctimes dels altres. ¿Per què no podem viure com Jesús i dir: «Ningú no me pren la vida, sóc jo qui la dono lliurement.. »

Seguir al crucificat fins a compartir amb ell la resurrecció és, en definitiva, aprendre a «donar la vida», el temps, nostres forces i potser nostra salut per amor. No ens faltaran ferides, cansament i fatigues. Una esperança ens sosté: Un dia «Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses de abans han passat. ».

NO ESTÀ ENTRE ELS MORTS

No sabem on l' han posat.

¿Per què cerqueu entre els morts a qui viu? No està aquí. Ha ressuscitat. Segons Lluc, aquest és el missatge que escolten les dones en el sepulcre de Jesús. Sens dubte, el missatge que hem d'escoltar també avui els seus seguidors. ¿Per què cerquem a Jesús en el món de la mort? ¿Per què cometem sempre el mateix error?

¿Per què cerquem Jesús en tradicions mortes, en fórmules anacròniques o en cites gastades? ¿Com ens trobarem amb ell, si no alimentem el contacte viu amb la seva persona, si no captem bé la seva intenció de fons i en identifiquem amb el seu projecte d'una vida més digna i justa per a tots ?

¿Com ens trobarem amb el que viu, ofegant entre nosaltres la vida, apagant la creativitat, alimentant el passat, auto-censurant nostra força evangelitzadora, suprimint l'alegria entre els seguidors de Jesús?

¿Com acollirem la salutació de Pau a vosaltres, si vivim desqualificant-nos uns a altres? ¿Com sentirem l'alegria del ressuscitat, si introduïm por en la Església? I, ¿com ens alliberarem de tants pors, si la nostra por principal és trobar-nos amb el Jesús viu i concret que ens transmeten els evangelis?

¿Com contagiarem fe en Jesús viu, si no sentim abrusar-se nostre cor, com els deixebles de Emaús? ¿Com el seguirem, si hem oblidat l'experiència de reconèixer-lo viu enmig de nosaltres, quan ens reunim en son nom ?

¿ On el trobarem avui, en aquest món injust i insensible al patiment alié, si no el volem veure en els petits, els humiliats i crucificats ? ¿ On escoltarem la seva crida, si tanquem les orelles per no sentir els crits dels que sofreixen a prop o lluny de nosaltres ?

Quan Maria Magdalena i les seves companyes contaren als apòstols el missatge que havien escoltat en el sepulcre, ells no les van creure. Aquest és també avui nostre risc: no escoltar als que segueixen a un Jesús viu.