dijous, 8 d’abril de 2021

PAU I ALEGRIA

  MARIA MAGDALENA



ALEGRIA I PAU

No els resultava fàcil als deixebles expressar el que vivien. Se'ls veu acudir a tota mena de recursos narratius. El nucli, tanmateix, sempre és el mateix: Jesús viu i està de nou amb ells. Això és lo decisiu. Recuperen a Jesús ple de vida.

Els deixebles se troben amb el que els havia cridat i havien deixat sol. Les dones abracen al que havia defensat la seva dignitat i les havia acollit amb amistat. Pere plora en veure'l: ja no sap si l'estima més que els altres, sap que l'estima. María de Magdala obre el seu cor a qui l'havia seduït per a sempre. Els pobres, les prostitutes i els indesitjables el senten de nou a prop, com en aquells inoblidables dinars al seu costat.

Ja no serà com a Galilea. Tindran que aprendre a viure de la fe. Tindran que omplir-se del seu Esperit, recordar les seves paraules i actualitzar els seus gestos. Però, Jesús, el Senyor, està amb ells ple de vida per sempre.

Tots experimenten el mateix: una pau profunda i una alegria incontenible. Les fonts evangèliques, tan sòbries sempre per a parlar de sentiments, ho subratllen un cop i un altre: el ressuscitat desperta en ells alegria i pau. És tan central aquesta experiència que se pot dir que d'aquesta pau i aquesta alegria va néixer la força evangelitzadora dels seguidors de Jesús.

¿On està avui aqueixa alegria en una Església, a voltes tan cansada, tan seriosa, tan poc donada al somriure, amb tan poc humor i humilitat per a reconèixer, sense problemes, els seus errors i limitacions? ¿On està aqueixa pau en una Església tan plena de pors, tan obsesionada pels propis problemes, cercant quasi sempre sa pròpia defensa abans que la felicitat de la gent?

¿Fins quan podrem seguir defensant nostres doctrines de manera tan monótona i tediosa, si, al mateix temps, no experimentem l'alegria de «viure en Crist»? ¿A qui atraurà nostra fe si no podem ja ni aparentar que vivim de ella?

I, si no vivim del Ressuscitat, ¿qui omplirà nostre cor, on s'alimentarà nostra alegria? I, si falta l'alegria que brolla de ell, ¿qui comunicarà quelcom «nou i bo» als que dubten, qui ensenyarà a creure de manera més viva, qui contagiarà esperança als que sofreixen?


NO AMAGAR AL RESSUSCITAT

S'ompliren d'alegria en veure el Senyor.

María de Magdala ha comunicat als deixebles l'experiència i ha anunciat que Jesús viu, però ells estan tancats a casa amb les portes barrades per por als jueus. L'anunci de la resurrecció no dissipa les pors. No té força per despertar l'alegria.

L'evangelista evoca en poques paraules el seu desemparament enmig d'ambient hostil. Al «capvespre». La por els fa tancar les portes. Cerquen seguretat. És la única preocupació. Ningú pensa en la missió rebuda de Jesús.No basta saber que el Senyor ha ressuscitat. No és suficient escoltar el missatge pasqual. Als deixebles les falta l'important: la experiència de sentir a Jesús viu enmig e 'ells. Sols quan Jesús ocupa el centre de la comunitat, se converteix en font de vida, d'alegria i de pau per als creients.

Els deixebles «s'omplen d'alegria en veure al Senyor».


Cap comentari:

Publica un comentari