dimecres, 21 d’abril de 2021

JESÚS BON PASTOR

AGUA 

EL SENYOR ÉS EL MEU PASTOR

VA AMB NOSALTRES

El símbol de Jesús com pastor bo produeix avui en alguns cristians certa nosa. No volem ser tractats com ovelles d'un ramat. No necessitem ningú que governi i controli nostra vida. Volem ser respectats. No necessitem cap pastor.

No sentien així els primers cristians. La figura de Jesús bon pastor es va convertir aviat en la imatge més estimada de Jesús. Ja en les catacumbes de Roma se'l representa carregant sobre ses espatlles la ovella perduda. Ningú pensa en Jesús com un pastor autoritari dedicat a vigilar i controlar els seus seguidors, sinó com un pastor bo que cuida d'elles.

El "bon pastor" es preocupa de les ovelles. És son primer tret. No les abandona mai. No les oblida. Viu pendent d'elles. Està sempre atent a les més dèbils o malaltes. No és com el pastor mercenari que, quan veu algun perill, fuig para salvar la vida abandonant el ramat. No li importen les ovelles.

Jesús havia deixat un record inesborrable. Els relats evangèlics el descriuen preocupat pels malalts, els marginats, els petits, els més indefensos y

i oblidats, els més perduts. No sembla preocupar-se de si mateix. Sempre se li veu pensant amb els altres. L'importen sobre tot els desvalguts.

Però hi ha més. "El pastor bo dóna la vida per les ovelles". És el segon tret. Cinc vegades repeteix Joan aqueix llenguatge. L'amor de Jesús a la gent no té límits. Estima els altres més que a si mateix. Estima a tots amb amor de bon pastor que no fuig davant el perill sinó que dóna sa vida per salvar el ramat.

Per això, la imatge de Jesús, "pastor bo", se va convertir en un missatge de consol i confiança. Els cristians es dirigien a Jesús amb el salm 22:

"El Senyor és el meu pastor:El Senyor és el meu pastor: no em manca res.

Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna.

Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa,

no tinc por de cap mal.

Tu, Senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança.".

Els cristians vivim una relació pobre amb Jesús. Necessitem una experiència més entranyable. No creiem que cuida de nosaltres. Oblidem que podem anar a ell quan ens sentim cansats, sense forces o perduts.

Una Església formada per cristians que se relacionen amb un Jesús mal conegut, confessat de manera doctrinal, un Jesús llunyà del qual no se escolta bé la veu en les comunitats..., corre el risc d'oblidar al seu Pastor. Però, ¿qui cuidarà a la Església si no és el seu Pastor?



Cap comentari:

Publica un comentari