DIUMENGE QUINT DE PASQUA I

 

5nt diumenge de Pasqua (B)

EVANGELI

El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit.

• Lectura del sant evangeli segons sant Joan 15,1-8

  En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

”1Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. 2 Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. 3 Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. 4 Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. 5 Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. 6 Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. 7 Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. 8 La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

Paraula de Déu

CONTACTE PERSONAL

Segons el relat evangèlic de Joan, en vigílies de la seva mort, Jesús revela als seus deixebles el seu desig més profund: “Si esteu en mi... ". Coneix la seva covardia i mediocritat. En moltes ocasions els ha recriminat la seva poca fe. Si no es mantenen vitalment units a ell no podran subsistir.

Les paraules de Jesús no poden ser més clares i expressives: " Com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi ". Si no se mantenen ferms en el que han après i viscut al seu costat, sa vida serà estèril. Si no viuen del seu Esperit, allò iniciat per ell s'extingirà.

Jesús empra un llenguatge rotund: "Jo sóc el cep i vosaltres les sarments ". En els deixebles ha de córrer la saba que prové de Jesús. No ho han d'oblidar mai. "Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res ". Separats de Jesús, els seus deixebles no podem res.

Jesús no sols els demana que estiguin en ell. Els diu també que "les seves paraules restin en ells". Que no les oblidin. Que visquin del seu Evangeli. Aqueixa és la font de la qual han de beure. Ja ho havia dit en una altra ocasió: "Les paraules que us he dit són esperit i vida".

L'Esperit del Ressuscitat roman avui viu i operant en la seva Església de múltiples formes, però la seva presència invisible i callada adquireix trets visibles i veu concreta gràcies al record guardat en els relats evangèlics pels qui el conegueren de prop i el seguiren. En els evangelis ens posem en contacte amb el seu missatge, el seu estil de vida i el seu projecte del regne de Déu.

Per això, en els evangelis s'amaga la força més poderosa que tenen les comunitats cristianes per a regenerar la seva vida. L'energia que necessitem per a recuperar nostra identitat de seguidors de Jesús. El Evangeli de Jesús és l'instrument pastoral més important per a renovar avui a la Església.

Molts cristians bons de nostres comunitats només coneixen els evangelis "de segona mà". Tot el que saben de Jesús i del seu missatge prové del que han pogut reconstruir a partir de les paraules dels predicadors i catequistes. Viuen la seva fe sense tenir un contacte personal amb "les paraules de Jesús".

És difícil imaginar una "nova evangelització" sense facilitar a les persones el contacte directe i immediat amb els evangelis. Res té més força evangelizadora que l'experiència d'escoltar junts el Evangeli de Jesús des de les preguntes, problemes, sofriments i esperances del nostre temps.

NO DESVIAR-NOS DE JESÚS

La imatge és senzilla i de gran força expressiva. Jesús és el «cep vertader», ple de vida; els deixebles són «sarments» que viuen de la saba que els arriba de Jesús; el Pare és el «vinyater» que cuida personalment la vinya per què doni fruit abundant. L'únic important és que se faci realitat el seu projecte d'un món més humà i feliç per a tots.

La imatge posa de relleu on està el problema. Hi ha sarments seques per les quals no circula la saba de Jesús. Deixebles que no donen fruits perquè no corre per les seves venes el Esperit del Ressuscitat. Comunitats cristianes que llangueixen desconnectades de la seva persona.

Per això se fa una afirmació carregada d'intensitat: «la sarment no pot donar fruit si no està unit al cep»: la vida dels deixebles és estèril «si no estan» en Jesús. Les seves paraules són categòriques: «Sense mi no podeu fer res». ¿No se'ns desvela aquí la vertadera arrel de la crisi de nostre cristianisme, el factor intern que esquerda els seus fonaments com cap altre?

La forma en la qual viuen la seva religió molts cristians, sense una unió vital amb Jesucrist, no subsistirà per molt de temps: quedarà reduïda a «folklore» anacrònic que no aportarà a ningú la Bona Nova del Evangeli. La Església no podrà dur a terme la seva missió en el món contemporani, si els que ens diem «cristians» no ens convertim en deixebles de Jesús, animats pel seu esperit i la seva passió per un món més humà.

Ser cristià exigeix avui una experiència vital de Jesucrist, un coneixement interior de la seva persona i una passió pel seu projecte, que no es requerien per a ser practicant dins de una societat de cristiandat. Si no aprenim a viure d'un contacte més immediat i apassionat amb Jesús, la decadència de nostre cristianisme se pot convertir en una malaltia mortal.

Els cristians vivim avui preocupats i distrets per moltes qüestions. No pot ser d'altra manera. Però no hem d'oblidar l'essencial. Tots som «sarments». Sols Jesús és «el vertader cep». Decisiu en aquests moments és «estar en ell»: aplicar tota nostra atenció al Evangeli; alimentar en nostres grups, xarxes, comunitats i parròquies el contacte viu amb ell; no desviar-nos del seu projecte.

NO QUEDAR-NOS SENSE SABA

El que està unit a mi... dóna fruit abundant.

La imatge és d'una força extraordinària. Jesús és el «cep», els que creiem en ell som les «sarments». Tota la vitalitat dels cristians neix d'ell. Si la saba de Jesús ressuscitat corre per nostra vida, ens aporta alegria, llum, creativitat, coratge per a viure com vivia ell. Si no flueix en nosaltres, som sarments seques.

Aquest és el vertader problema d'una Església que celebra a Jesús ressuscitat com a «cep» ple de vida, però que està formada, en bona part, per sarments mortes. ¿Per què seguir distraient-nos en tantes coses, si la vida de Jesús no corre per nostres comunitats i nostres cors?

Nostra primera tasca avui i sempre és «estar units» al cep, no viure desconnectats de Jesús, no quedar-nos sense saba, no secar-nos. ¿Com es fa això? L'evangeli ho diu amb claredat: hem d'esforçar-nos perquè les seves «paraules» romanguin en nosaltres.

La vida cristiana no brolla espontàniament entre nosaltres. L'evangeli no sempre se pot deduir racionalment. Cal meditar llargues hores les paraules de Jesús. La familiaritat i afinitat amb els evangelis ens fa aprendre a viure com ell.

Aquest acostament freqüent a les pàgines de l'evangeli ens posa en sintonia amb Jesús, ens contagia el seu amor al món, ens va apassionant amb el seu projecte, infon en nosaltres el seu Esperit. Quasi sense adonar-nos, ens va fent cristians.

Aquesta meditació personal de les paraules de Jesús ens canvia més que totes les explicacions, discursos i exhortacions que ens vénen de l'exterior. Les persones canviem des de dins. Potser, aquest sigui un dels problemes més greus de la nostra religió: no canviem, perquè sols el que passa per nostre cor canvia nostra vida; i, sovint, per nostre cor no passa la saba de Jesús.

La vida de la Església es transformaria si els creients, els matrimonis cristians, els preveres, les religioses, els bisbes, els educadors tinguéssim com a llibre de capçalera els evangelis de Jesús.

LA VIDA QUOTIDIANA

Qui roman en mi... dóna fruit abundant.

La vida quotidiana ocupa, amb gran diferència, la major part de nostra vida. Per altra banda, encara que pensem que l'important de nostra existència esdevé en els moments excepcionals, fora del quotidià, cert és que la persona creix o s'empobreix en aqueixa vida aparentment petita de cada día. Podem «somniar» grans coses, però en el fons no som sinó el que som en el  viure diari.

L'estudi de fa uns anys J L. Aranguren amb el títol Moral de la vida cotidiana: Un llibre, com tots els seus, ple d'agudes reflexions i sàvies pautes per a aprendre a viure.

Segons el pensador, no està fàcil això de viure amb autenticitat en nostre petit món de cada dia. D'entrada, vulguem no vulguem, quasi tots hem d'exercir un rol, a voltes imposat; cal ajustar-se al «guió» i representar bé nostre paper. Però, ¿se tractarà només de ser un bon «actor»? ¿Com ser el «director» de la pròpia vida?

Hi ha també la pressió social; cal estar atents «al que es fa», «el que es diu», «el que es porta». Moltes persones perceben la seva vida com quelcom monòton i rutinari sense cap al·licient. Pot ser degut, en part, a n'aqueixa submissió cega al comportament establert per la majoria. Però, ¿com ser més lliures davant tanta alienació col·lectiva?

Aranguren apunta formes molt freqüents de viure avui la quotidianitat. N'hi ha que viuen procurant en tot moment dominar la situació i treure el major partit del que sigui. Per a altres, l'important és aparentar, quedar bé, donar bona imatge; no els interessa «ser», sinó «que sembli». Molts viuen pensant només en l'immediat; esclaus del rellotge, la “agenda” i el calendari, només viuen per a fer feina i «fer coses». Així se'ls passa la vida.

Perquè la vida quotidiana pot ser molt més. Aranguren recorda que «hi ha un com fem el que fem i un per què ho fem, és a dir, un projecte». Cadascú està cridat a apropiar-se personalment de la vida penetrant-la de sentit. El problema està en com elaborar i viure aquest projecte de persona que volem ser.

Per al cristià, la fe en Jesucrist es converteix en la font més decisiva del viure diari. Del seu missatge i esperit extreu sentit, orientació, confiança, estímul per a viure i créixer com ésser humà. La crida de Jesús que escolta en el seu interior no és una crida més... sinó la que dóna sentit últim a la seva vida. Qui agafa de debò  l'evangeli i segueix de prop a Crist, creu en les seves paraules: «Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit ».