EL DO DE DÉU
Jo dono la vida per les ovelles...
Els cristians han sentit dir des de sempre que «Déu és Amor» (1Jn 4, 8), però molts ni tan sols sospiten el que se vol dir amb aquesta afirmació central i decisiva del cristianisme. Si un dia se n'adonassin, naixeria en ells una fe en Déu absolutament diferent i nova.
En realitat, no gosem creure que Déu és amor, és a dir, que no sols ens té amor i ens estima, sinó que, en el ser més íntim, és amor i que, per tant, de Ell no pot brollar més que amor, fins i tot quan nosaltres no mereixem ser estimats. Déu és així; amor sense condicions ni restriccions.
A nosatres ens resulta «increïble» que puguem ésser estimats sense condicions. Per això, de seguida projectem sobre Déu nostres fantasmes i pors retallant i deformant son amor. En el fons pensem que Déu és molt bo i ens estima, si sabem correspondre: és dir, Déu estima com estimem nosaltres, amb condicions, exigint més que nosaltres.
Aquest Déu no resulta molt agradable. Bastants el senten com un ésser perillós, una amenaça, una censura constant, un jutge implacable que genera sentiments de culpa, inseguretat i por. Per això tanta gent no vol saber res de Ell.
Vora el pou de Jacob, Jesús conversa amb una dona menyspreable per un jueu, per dona i pe,r samaritana. Jesús que mira sempre el cor de les persones, li diu aquestes paraules inoblidables: «Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva »
Molts cristians no coneixen el «do de Déu» i no poden sentir-se a gust amb Ell perquè només coneixen les seves exigències, no el seu amor incondicional i gratuït. Crist no els atreu perquè sols pensen en ell com un legislador exigent, i no com un «bon pastor» que s'interessa pel bé de ses ovelles fins a «donar sa vida» per elles. En la Església, com en temps de Jesús, hi ha jerarques, doctors, sacerdots i escribes, però, ¿hi ha testimonis capaços de contagiar i suggerir amb sa paraula i sa vida el vertader rostre de Déu? I si no fem això, ¿per què fem tota la resta ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada