dijous, 29 d’abril de 2021

CARTA A UN JOVE

 


Carta al Marc


Hola Marc:

La teva carta m’ha fet reflexionar, no només pel que dius, sinó sobretot perquè hi ha molta gent de la teva edat que més o menys pensa de manera semblant. No puc acceptar que la causa sigui una campanya organitzada per desacreditar la fe cristiana o l’Església. Tampoc puc acceptar que, en conjunt, sigueu una generació a qui els temes espirituals i concretament de fe cristiana ja no interessen ja que molts de vosaltres us moveu a favor de realitats socials i d’altres activitats relacionades amb la interioritat.

La meva reflexió es fonamenta en el que podríem definir el sistema cultural i el pensament dominant a casa nostra: lògica científica, demostracions racionals, aplicacions al concret, meritocràcia, minories amb gran poder econòmic i social, nacionalismes exclusius, valoració quasi religiosa del diner i la immediatesa. No és el moment d’explicar cadascuna d’aquestes expressions però el resultat de tot plegat  dificulta no només la fe religiosa, sinó poder comprendre millor una litúrgia que moltes vegades s’expressa en llenguatges i formes procedents de cultures d’altres temps.

Què farem, doncs? Entrarem en llargues converses? Acceptarem que la fe només és per a minories? Plantejaments semblants són més propis d’estudiosos, teòlegs socials, lingüistes i filòsofs... que avui des de diverses perspectives treballen i comparteixen àmbits. Es va avançant en les anàlisis de fons però la nostra vida es viu dia a dia.

Et donaré un consell personal, per si vols dur-lo a la pràctica. Anem a les arrels. La fe cristiana es fonamenta en Jesús de Natzaret. Ell és el centre i tot el que creiem procedeix d’Ell; com tots els punts d’una circumferència es connecten amb el centre. Si vols, cerca els “evangelis”, escrits en els primers temps de les comunitats cristianes, i dedica cada dia 20 minuts a una lectura reposada d’un evangeli: Marc, Lluc... Des de l’inici del text, lentament. I et fas tres preguntes:


1.    Què diu?


2.    Què diu a la nostra societat?


3.    Què diu al meu cor, a la meva vida?

Mires d’entendre la lectura en la mesura del possible, reflexiones si hi ha un missatge social i, estàs atent per si es produeix alguna mena de moció o aclariment personal. Pots anar prenent notes. O no. I si vols, de tant en tant en podem parlar.

A veure què passa!! Seguirem.

Una abraçada,

Jesús



Cap comentari:

Publica un comentari