AMIC
I MESTRE
Les
conec...i les don la vida eterna.
Els
primers creients plasmaren la fe en Jesús amb imatges i
títols vàlids per al seu món d'experiència, però
necessitats a voltes de “traducció”
per a ser viscuts pels homes i dones d'avui. Així passa
amb títols com “Senyor”,
“Rei”
o “Pastor”
que, llegits des d'una cultura refractària a tot
autoritarisme, poden no expressar l'experiència original dels
primers cristians.
La
bella imatge de Jesús com a “Bon
Pastor”
molt arrelada en els primers segles del cristianisme
(apuntem sa presència a les “catacumbes
romanes”),
suggereix la cura de Crist pels seus, son servei i entrega
totals, sa disponabilitat a donar la vida pels seus.
Tanmateix, ha perdut atractiu i força en nostre temps en
quan pot evocar el seguiment gregari a Crist d'una
“guarda”
de cristians poc conscients i responsables.
En
la cristologia contemporània es nota avui un desplaçament
cap a dos títols, d'origen neo-testament
ambdós,
i que, tal volta, responen millor a l'experiència actual:
Crist
Amic i Mestre.
El
títol de “Amic”
arranca de l'evangeli de Joan i subratlla la relació
amistosa i confiada que hi ha entre Crist i el creient:
“Ja
no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A
vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que
he sentit del meu Pare”.
(Jn
15,15).
Crist
no és només el Senyor que salva, sinó l'Amic pròxim
que comprèn i acompanya. La teologia actual subratlla la
importància de Crist Amic en una època en la que molts
experimenten la pèrdua d'identitat i la soledat existencial.
Teòlegs i cristòlegs senyalen aquestes paraules com a
resumen de l'actuació de Jesús: “No
trencarà
la canya esquerdada
ni
apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia.”
(Mt
12,
El
títol de “Mestre”
té també les seves arrels en la tradició evangèlica:
“No
es feu dir a ningú mestre, perquè de mestre només
en
teniu un, Crist “
(Mt 23). Crist no és solament el gran revelador del Pare,
sinó el mestre interior que ensenya a viure amb saviesa:
És important recordar-ho sempre en temps de crisi de sentit
en que no pocs són víctimes de la confusió i l'escissió
interna.
No
basta confessar-se cristià i seguidor de Jesús. És
decisiva la relació que s'estableix amb ell. No és el
mateix obeir a Crist Legislador, que comunicar-se amb Crist
Amic i company de camí. No és igual acceptar a Crist
“revelador
de la doctrina cristiana”,
que deixar-se ensenyar cada dia per ell.
José
Antonio Pagola
- Senyor, sabem que ets Amor!
- Tu ets un Déu vençut en la tendresa.
- Tu esperes sempre, Pare, i aculls i restaures la vida.
- Acull-nos, oh Pare, oh Mare, oh bressol,
- oh casa de tots els que retornen cercant la teva abraçada!
- Pere Casaldàliga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada