dijous, 9 de maig de 2019

AMIC I MESTRE






AMIC I MESTRE
Les conec...i les don la vida eterna.
Els primers creients plasmaren la fe en Jesús amb imatges i títols vàlids per al seu món d'experiència, però necessitats a voltes de “traducció” per a ser viscuts pels homes i dones d'avui. Així passa amb títols com “Senyor”, “Rei” o “Pastor” que, llegits des d'una cultura refractària a tot autoritarisme, poden no expressar l'experiència original dels primers cristians.
La bella imatge de Jesús com a “Bon Pastor” molt arrelada en els primers segles del cristianisme (apuntem sa presència a les “catacumbes romanes”), suggereix la cura de Crist pels seus, son servei i entrega totals, sa disponabilitat a donar la vida pels seus. Tanmateix, ha perdut atractiu i força en nostre temps en quan pot evocar el seguiment gregari a Crist d'una “guarda” de cristians poc conscients i responsables.
En la cristologia contemporània es nota avui un desplaçament cap a dos títols, d'origen neo-testament ambdós, i que, tal volta, responen millor a l'experiència actual: Crist Amic i Mestre.
El títol de “Amic” arranca de l'evangeli de Joan i subratlla la relació amistosa i confiada que hi ha entre Crist i el creient: Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare”. (Jn 15,15).
Crist no és només el Senyor que salva, sinó l'Amic pròxim que comprèn i acompanya. La teologia actual subratlla la importància de Crist Amic en una època en la que molts experimenten  la pèrdua d'identitat i la soledat existencial. Teòlegs i cristòlegs senyalen aquestes paraules com a resumen de l'actuació de Jesús: No trencarà la canya esquerdada ni apagarà el ble que vacil·la fins que faci triomfar la justícia.” (Mt 12,
El títol de “Mestre” té també les seves arrels en la tradició evangèlica: “No es feu dir a ningú mestre, perquè de mestre només en teniu un, Crist “ (Mt 23). Crist no és solament el gran revelador del Pare, sinó el mestre interior que ensenya a viure amb saviesa: És important recordar-ho sempre en temps de crisi de sentit en que no pocs són víctimes de la confusió i l'escissió interna.
No basta confessar-se cristià i seguidor de Jesús. És decisiva la relació que s'estableix amb ell. No és el mateix obeir a Crist Legislador, que comunicar-se amb Crist Amic i company de camí. No és igual acceptar a Crist “revelador de la doctrina cristiana”, que deixar-se ensenyar cada dia per ell.
José Antonio Pagola


  • Senyor, sabem que ets Amor!
  • Tu ets un Déu vençut en la tendresa.
  • Tu esperes sempre, Pare, i aculls i restaures la vida.
  • Acull-nos, oh Pare, oh Mare, oh bressol,
  • oh casa de tots els que retornen cercant la teva abraçada!
  • Pere Casaldàliga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada