dimecres, 15 de maig de 2019

DÉU ESTIMA





DÉU ESTIMA EL MÓN
Que us estimeu uns als altres tal com jo us he estimat.
A l'Evangeli hi ha paraules que tindríem que gravar amb foc en nostre interior, i que poden transformar d'arrel nostra visió de Déu : “Déu estimà tant el món, que entregà son Fill únic... Déu no envià son Fill al món per a condemnar el món, sinó perquè el món es salvi per ell” (Jn 3, 16-17).
Mai ha estat fàcil la relació dels cristians amb el món. A voltes, ha predominat l'actitud pessimista (Sant Agustí, Tomàs de Kempis) que predicaven el menyspreu del món, la condemna del mundà i la fuita del “terrenal” per a trobar-se amb Déu. A voltes, un optimisme fútil ha portat l'Església a viure un “neopaganisme mundà” molt allunyat de l'Evangeli. ¿ Quin és l'actitud de Déu ?
Déu estima el món. És el primer que cal recordar. Déu no condemna, no exclou ningú, no discrimina. No abandona ningú en cap circunstància. Estima la humanitat, estima la història que els humans fan, estima les cultures i les religions, estima els pobles. A tots. El seu amor no depèn de nostres classificacions i fronteres.
Déu vol salvar el món. Déu estima el món no perquè el món sigui bo, sinó perquè arribi a ser-ho. En el món hi ha injustícies, mentides i indignitats. Déu estima per a salvar, perquè el món esdevengui més humà, més digne, més habitable. Orientar la vida cap a la vertadera voluntat de Déu sempre porta a fer-la més sana, més responsable, més plenament humana.
Dos trets de l'actitud del cristià davant el món. El cristià estima el món i estima la vida. Vol les persones, frueix dels avanços de la humanitat, gaudeix amb tot allò bo i admirable de la creació, li agrada viure intensament. Ho veu tot des de l'amor de Déu, i això el porta a viure una actitud de simpatia universal, de misericòrdia i de perdó.
Sap també que el món necessita ser transformat i “salvat”. Per això, la seva manera d'estar en el món està marcada pel deler de fer la vida més humana i el món més habitable. No es desentén de cap problema greu, sofreix amb els pobles que sofreixen, li dolen les guerres i la violència criminal, lluita contra la xenofòbia i els racismes, té cura dels qui no tenen lloc digne en la societat, fa el que pot per fer la vida més suportable i més humana per a tots. Els seu cor és el d'un “fill de Déu”.
Per això, la única marca decisiva per la qual es coneix el deixeble de Crist és sempre la mateixa: saber estimar tal com ell ens ha estimat. Això és l'essencial. Sense, no hi ha cristianisme.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada