UN ESTIL D'ESTIMAR

“L’amor de Jesús és eminentment servicial”.

5è diumenge de Pasqua

Els cristians iniciaren la seva expansió en una societat en què hi havia distints mots per expressar el que nosaltres, avui, anomenem amor. La paraula més utilitzada era “philia” que servia per designar l’afecte cap a una persona propera i s’utilitzava per parlar de l’amistat, el carinyo o l’amor als parents i als amics. Es parlava també de “eros” per designar la inclinació o atracció plaent, l’amor passional o, senzillament, el desig orientat cap a qui ens produeix goig i satisfacció a nivell sexual.

Els primers cristians abandonaren pràcticament aquesta terminologia i van posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda: “agapé”, a la que donaren un contingut nou i original. No volien que l’amor inspirat en Jesús es confongués amb qualsevol cosa de les que aleshores s’estilaven. D’aquí el seu gran interès en formular correctament el manament nou, l’amor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.”

Com és l’estil d’estimar de Jesús? No hi ha humana manera de confondre’l. Jesús no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció personal, la seva seguretat o benestar exclusiu i egoista. Jesús només s’interessa en fer el bé, acollir, regalar el millor que ell té, oferir amistat franca, ajudar a viure. Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Va passar tota la seva vida fent el bé.”

Per això, l’amor de Jesús té un caràcter eminentment servicial. Jesús es posa al servei dels que més el poden necessitar. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen on caure, ni vius ni morts. Defensa els dèbils i petits, els que no tenen cap mitjà ni cap poder per a defensar-se ells mateixos. Els sense vot ni veu. Defensa els que no signifiquen res per a ningú. S’apropa als que estan sols i desvalguts, als que no tenen a ningú que els doni suport.

Què és l’habitual entre nosaltres? És estimar als que ens aprecien i ens volen de veritat. Som carinyosos i atents amb els nostres familiars i amics. El més normal és viure indiferents cap els que sentim estranys i forasters del nostre petit món d’interessos. Fins i tot sembla correcte viure refusant i excloent als que ens refusen i exclouen. Però, cal tenir ben clar que el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol mena d’amor. Sinó que, precisament aquest estil d’estimar consisteix en saber i voler apropar-se als que ens puguin necessitar. Aquest és el veritable amor.

L’altre, podrà ser comèdia, sexe o negoci. Però de cap manera autèntic amor. Si féssim una radiografia a la nostra concreta manera d’estimar, què hi descobriríem? Amor noble i generós envers l’altre o càlcul egoista per aprofitar-se’n i treure’n guanys personals? ¿Què hi trobaríem generositat o bé, indiferència i fredor?

UN ESTIL D'ESTIMAR

Tal com jo us he estimat.

Els cristians començaren la seva expansió en una societat en la qual hi havia distints termes per a expressar els que nosaltres diem avui amor. La paraula més usada era φιλία “philia” que designava l'afecte cap a una persona pròxima i servia per a parlar de l'amistat, l'afecte o l'amor als parents i amics. S'usava també Ἔρως “eros” per a designar la inclinació de plaer, l'amor apassionat o senzillament el desig dirigit cap al que ens dóna goig i satisfacció.

Els primers cristians deixaren aqueixa terminologia i posaren de moda ἀγάπη) “àgape”, paraula poc coneguda i a la qual donaren contingut nou i original. No volien que es confongués amb qualsevol cosa l'amor inspirat en Jesús. D'aquí l'interés en formular bé el “manament nou l'amor”: “Us dono un manament nou: que us estimeu uns als altres tal com jo us he estimat”.

L'estil d'estimar de Jesús és inconfundible. No s'acosta a les persones cercant son propi interés o satisfacció, sa seguretat o benestar. Solament s'interessa en fer el bé, acollir, regalar el millor que té, oferir amistat, ajudar a viure. Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Passà tota sa vida fent el bé”.

Per això, son amor té caràcter servicial. Jesús es posa al servei dels qui ho necessiten més. Fa lloc dins son cor i dins sa vida als qui no en tenen dins la societat ni en la preocupació de les gents. Defensa els dèbils i petits, els que no tenen poder per a defensar-se ells mateixos, els que no són grans o importants per a ningú. S'apropa als qui estan tot sols i desvalguts, els que no tenen ningú.

D'habitud és entre nosaltres estimar els que ens aprecien i volen de veres, ser afectuosos i atents amb nostres familiars i amics. Normal és viure indiferents cap als que sentim com estranys i aliens al nostre petit món d'interessos. Fins i tot sembla correcte viure rebutjant i excloent als que ens rebutgen i exclouen. Tanmateix, el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol “amor”, sinó precisament aquest estil d'estimar que consisteix en saber apropar-se als que ens poden necessitar. No ho tindriem que oblidar.

José Antonio Pagola