dijous, 9 de maig de 2019

DES D'ABAIX






DES D'ABAIX
Les conec..., i les don vida eterna.
La imatge del pastor està plena de simbolisme religiós dins la tradició bíblica. El pastor simbolitza el cap que governa i dirigeix el poble. La seva tasca és vigilar, guiar i protegir el ramat. Déu és “el pastor d'Israel” perquè mena el poble, vetlla per ell i el protegeix. Aquest és també el significat quan es parla en l'Església dels pastors que “guien el poble”.
Tanmateix, quan els primers cristians parlen de Jesús com a “Bon Pastor”, no en parlen per a presentar-lo com a cap i capdill del poble, sinó per a destacar la seva cura per la vida de les persones. Jesús és “Bon Pastor” , no perquè sap governar, menar i vigilar millor, sinó perquè “dóna la vida” pels altres.
Aquesta teologia del Bon Pastor recull l'actuació de Jesús. La seva preocupació no fou salvaguardar la doctrina, vigilar la moral o controlar la litúrgia, sinó desviure's per la gent, lluitar contra el sofriment de qualsevol casta i treballar per una vida més digna i feliç per a tots, fins a “donar sa vida” en aquest afany. L'Església té la responsabilitat de convidar i orientar els creients cap a la veritat de Crist, però Crist s'esmerçava per llevar sofriments i donar vida. Només des d'aquí revelava i anunciava el vertader Déu.
En aquests temps que tanta gent “abandona el ramat” i s'allunya de la fe, la millor manera de guiar cap a la “veritat de Crist” seria veure que l'Església està dedicada en cos i ànima a la gent perquè sigui més feliç, estigui manco desamparada i més protegida contra el mal i el sofriment.
Els mateixos cristians que confessaren a Jesús com a “pastor”, el presentaren també com “anyell” sacrificat pels altres. És un recordatori per als pastors de la comunitat cristiana. El treball pastoral no és imposar-se “des d'alt”, sinó servir de d'abaix. No se va a Crist des del poder i domini, sinó des de la compassió i la lluita contra el sofriment i desempar.
José Antonio Pagola


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada