DES
D'ABAIX
Les
conec..., i les don vida eterna.
La
imatge del pastor està plena de simbolisme religiós dins
la tradició bíblica. El pastor simbolitza el cap que
governa i dirigeix el poble. La seva tasca és vigilar,
guiar i protegir el ramat. Déu és “el pastor d'Israel”
perquè mena el poble, vetlla per ell i el protegeix.
Aquest és també el significat quan es parla en l'Església
dels pastors que “guien el poble”.
Tanmateix, quan els primers
cristians parlen de Jesús com a “Bon Pastor”, no en
parlen per a presentar-lo com a cap i capdill del poble,
sinó per a destacar la seva cura per la vida de les
persones. Jesús és “Bon Pastor” , no perquè sap
governar, menar i vigilar millor, sinó perquè “dóna
la vida” pels altres.
Aquesta
teologia del Bon Pastor recull l'actuació de Jesús. La
seva preocupació no fou salvaguardar la doctrina, vigilar la
moral o controlar la litúrgia, sinó desviure's per la
gent, lluitar contra el sofriment de qualsevol casta i
treballar per una vida més digna i feliç per a tots,
fins a “donar sa vida” en aquest afany. L'Església té
la responsabilitat de convidar i orientar els creients
cap a la veritat de Crist, però Crist s'esmerçava per
llevar sofriments i donar vida. Només des d'aquí revelava
i anunciava el vertader Déu.
En
aquests temps que tanta gent “abandona el ramat” i
s'allunya de la fe, la millor manera de guiar cap a la
“veritat de Crist” seria veure que l'Església està
dedicada en cos i ànima a la gent perquè sigui més
feliç, estigui manco desamparada i més protegida contra
el mal i el sofriment.
Els
mateixos cristians que confessaren a Jesús com a “pastor”,
el presentaren també com “anyell” sacrificat pels
altres. És un recordatori per als pastors de la comunitat
cristiana. El treball pastoral no és imposar-se “des
d'alt”, sinó servir de d'abaix. No se va a Crist des
del poder i domini, sinó des de la compassió i la
lluita contra el sofriment i desempar.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada