M'ESTIMES

QUALSEVOL NO SERVEIX

¿ M'estimes ?

Després de compartir l'apat amb els seus a la vorera del llac, Jesús conversa amb en Pere. El diàleg ha estat treballat amb cura, però té com a objectiu recordar una cosa important per a la comunitat cristiana: entre els seguidors de Jesús només pot ser guia i pastor el qui destaca per son amor a ell.

No hi ha hagut ocasió perquè Pere mostràs la seva adhesió absoluta a Jesús part damunt dels altres. Tanmateix, en el moment de la veritat és el primer que el nega. ¿ Què hi ha de veres en la seva adhesió ? ¿ Pot ser guia i pastor dels seguidors de Jesús ?

Abans de confiar-li el seu “ramat”, Jesús li fa la pregunta fonamental: “¿M'estimes més que aquests?” No li demana: ¿ Et sents amb forces ? ¿Coneixes bé la doctrina ? ¿ Et veus capaç de governar els meus ? No. És l'amor a Jesús el que capacita per a animar, orientar i nodrir als seguidors com ell ho ha fet.

Pere respon amb humilitat i sense comparar-se amb ningú: “Tu saps que t'estim.” Però Jesús insisteix dos cops més en la pregunta incisiva: “¿M'estimes? “M'estimes de veres?” L'inseguretat de Pere creix. Cada cop gosa menys proclamar la seva adhesió. Acaba amb tristesa. Ja no sap que respondre: “Tu ho saps tot”.

A mesura que Pere pren consciència de l'importància de l'amor, Jesús li confia el ramat perquè en tengui cura, l'alimenti i comuniqui vida als seus seguidors, començant pels més petits i necessitats: els anyells.

Sovint els jerarques i pastors només saben governar amb autoritat o predicar amb garantia la veritat. Tanmateix , hi ha adhesions a Crist, fermes, segures i absolutes que, buides d'amor, no capaciten per a cuidar i guiar els seguidors de Jesús.

El factor més decisiu per a la conversió de l'Església és la conversió dels jerarques, bisbes, sacerdots i dirigents religiosos a l'amor a Jesús. Som nosaltres els primers que hem d'escoltar la pregunta: “¿M'estimes més que aquests? ¿ Estimes els meus anyells i les meves ovelles ?”