ENAMORAR-SE

  VIURE ENAMORAT

Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes ?

El canadenc B. Lonergan ha estat el darrer teòleg que ha recordat de manera penetrant que “creure és estar enamorat de Déu”. ¿ Què pot pensar avui qui escolti aquesta afirmació ? Els teòlegs no solen parlar d'aquesta manera, ni els predicadors paren en sentimentalismes d'aquesta mena. Tanmateix, ¿quina altra cosa pot ser confiada a un Déu que sols és Amor?

Res ens apropa més de veres al nucli de la fe cristiana que l'experiència de l'enamorament. La idea no és la “genialitat” d'un teòleg piadós, sinó la tradició constant de la teologia mística que parteix del quart evangeli: “Com el Pare m'ha estimat, així jo us he estimat: romaneu en mon amor”

L'enamorament és l'experiència cim de l'existència humana. No hi ha res més gojós. No hi ha res que ompli tant el cor. Res allibera amb més força de la soledat i de l'egoisme. Res il·lumina i potencia amb més plenitud la vida. Els místics ho saben. Per això, quan parlen de sa fe i entrega a Déu, s'expressen com a enamorats.

Es senten tan atrets per Ell que Déu comença a ser el centre de llur vida. El mateix que l'enamorat arriba a viure de qualque manera en la persona estimada, així els passa a ells. No sabrien viure sense Déu. Ell omple llur vida d'alegria i de llum. Sense Ell invadeix la tristor i la pena. Res ni ningú podria omplir el buit de llur cor.

Podriem pensar que tot això és per a persones especialment dotades per a viure el misteri de Déu. En realitat, aquests creients enamorats de Déu ens diuen cap on apunta la vertadera fe. Ser creient no és viure “sotmès” a Déu i als seus manaments. Més que res, ser creient és viure “enamorat” de Déu.

Per l'enamorat no és cap pes recordar la persona estimada, sintonitzar amb ella, correspondre als seus desitjos. Per al creient enamorat de Déu no és cap càrrega estar en silenci davant ell, acollir-lo en pregària, escoltar sa voluntat, viure de son Esperit. Malgrat ho oblidem un pic i un altre, la religió no és obligació, és enamorament.

En aquest context l'escena del quart evangeli assoleix una pregonesa especial. La pregunta de Jesús a Pere és decisiva: “Simó, fill de Joan, ¿ m'estimes?” La resposta de Pere és entranyable: “Senyor, tu ho saps tots, tu saps que t'estim”.

José Antonio Pagola