BENEDICCIÓ

LA BENEDICCIÓ DE JESÚS

Són els darrers moments de Jesús amb els seus. Tot seguit els deixarà per a entrar en el misteri del Pare. Ja no els podrà acompanyar pels camins del món com ha fet per Galilea. La seva presència no la podrà substituir ningú.

Jesús sols pensa en que l'anunci del perdó i la misericòrdia de Déu arribi a tots els pobles. Que tots escoltin la seva crida a la conversió. Ningú s'ha de sentir perdut. Ningú ha de viure sense esperança. Tots han de saber que Déu comprèn i estima els seus fills i filles sense fi. ¿ Qui podrà anunciar aquesta Bona Nova ?

Segons el relat de Lluc, Jesús no pensa en sacerdots ni bisbes. Tampoc pensa en doctors o teòlegs. Vol deixar a la terra “testimonis”. Això és el primer: “vosaltres sou testimonis d'aquestes coses”. Seràn els testimonis de Jesús els que comunicaran la seva experiència d'un Déu bo i contagiaran son estil de vida treballant per un món més humà.

Però Jesús els coneix bé. Són dèbils i covards. ¿ On trobaran l'audàcia per a ser testimonis d'algú que ha estat crucificat pel representant de l'Imperi i els dirigents del Temple? Jesús els tranquil·litza: “Jo vos enviaré el que el Pare ha promès”. No els mancarà la “força de dalt”. L'Esperit de Déu els defensarà.

Per a expressar el desig de Jesús, l'evangelista Lluc descriu la partida d'aquest món de manera sorprenent: Jesús torna al Pare elevant les mans i beneint els deixebles. Son darrer gest. Jesús entra en el misteri insondable de Déu i sobre el món davalla la seva benedicció.

Els cristians hem oblidat que som portadors de la benedicció de Jesús. La nostra primera tasca és ser testimonis de la Bondat de Déu. Matenir viva l'esperança. No rendir-nos davant el mal. Aquest món que sembla un “infern maleït” no està perdut. Déu el mira amb tendresa i compassió.

També avui és possible cercar el bé, fer el bé, difondre el bé. És possible treballar per un món més humà i un estil de vida més sà. Podem ser més solidaris i manco egoistes, Més austers i manco esclaus dels diners. La mateixa crisi econòmica ens pot empènyer a cercar una societat no tan corrupta.

En l'Església de Jesús hem oblidat que el primer és promoure un “pastoral de la bondat”. Ens hem de sentir testimonis i profetes d'aquest Jesús que passà sa vida sembrant gests i paraules de bondat. Així desvetllà en les gents de Galilea l'esperança en un Déu Salvador. Jesús és una benedicció i la gent ho ha de conéixer.

EL DARRER GEST

Elevant les mans, els beneí.

Jesús era realista. Sabia que no podia transformar d'un dia per altre aquella societat on la gent sofria. No tenia poder polític ni religiós per a provocar un canvi revolucionari. Només tenia sa paraula, els seus gestos i la seva fe gran en el Déu dels que sofreixen.

Per això fa gestos de bondat. Acarona els nins del carrer perquè no es sentin orfes. Toca el leprosos perquè no es vegin exclosos dels llogarets. Acull amistosament a taula pecadors i indesitjables perquè no es sentin desplaçats.

No són gests convencionals. Brollen des de sa voluntat de fer un món més amable i solidari en el qual les persones s'ajudin i es cuidin mutuament. No importa que siguin gests petits. Déu té en compte fins i tot el tassó d'aigua que donem al qui té set.

A Jesús li agrada sobre tot beneir. Beneeix els petits i beneeix sonr tot els malalts i desgraciats. Son gest està carregat de fe i amor. Desitja encoltar els que sofreixen amb la compassió, la protecció i la benedicció de Déu.

No estranya que, en narrar el comiat de Jesús, Lluc ho descriu elevant ses mans i beneint els deixebles. És son darrer gest. Jesús entra en el misteri insondable de Déu i els seus seguidors queden envoltats en la seva benedicció.

Ho hem oblidat fa temps, però l'Església ha de ser enmig del món una font de benedicció. En un món on és freqüent maleir, condemnar, fer mal i denigrar, és més necessària que mai la presència dels seguidors de Jesús que sàpiguen beneir, cercar el bé, fer el bé, estirar cap al bé. 
Una Església fidel a Jesús està cridada a sorprendre a la societat amb gests públics de bondat, rompre motlles i esquemes, allunyar-se d'estratègies, estils d'actuació i llenguatges agressius que res tenen a veure amb Jesús, el profeta que beneia a les gents amb gests i paraules de bondat.