LA FELICITAT

“La felicitat s'obté en la intimitat i en la senzillesa”.

                           Què és el més important d’aquesta narració?

Aquest fragment dóna a entendre i d’una manera prou clara que pels primers deixebles, el record de Jesús, fins i tot quan parlen del Ressuscitat, és un record associat a la ferma convicció de què Jesús seguia ben a prop d’ells en el treball, en les menjades, en les foscors i fins en el temorós respecte que els feia callar quan estaven menjant amb el Senyor.

El Ressuscitat va menjar repetides vegades amb els seus amics. Però mai no va organitzar un banquet per a celebrar el seu triomf. Per què? Perquè el Ressuscitat no representa el triomf del poder, sinó de la humanitat. I què significa això? Significa que Jesús estava convençut que la felicitat de la vida que venç la mort no s’obté mitjançant la fatxenderia, el boato, la pompa cridanera i ostentosa, la vanitat estúpida. S’obté en la intimitat i en la senzillesa del veïnatge simplement humà.

Preguntem-nos ara: de què som amics nosaltres?

Amics del lluïment i l’exaltació personal? O bé amics d’un comportament humà planer, senzill i a l’abast? Déu és la senzillesa. La majoria de persones són la petulància, la fatxenderia i el ridícul més grotesc, més repel·lent, més estúpid.

Com vivim nosaltres?

Vivim en la senzillesa i l’anonimat o bé en la petulància tonta dels que bufen el caldo fred?