LA VELLESA

CAP AL TARD DE LA VIDA

Mentre els beneïa s'allunyà d'ells.

Ningú pot escapar-se d'envellir, però no tothom envelleix de la mateixa manera. Hi ha moltes formes de viure la darrera etapa de la vida. Quasi sempre s'envelleix com es viu: de forma crispada o pacient, en actitud pessimista o esperançada, amb esperit trist o confiat.

Lamentable és que la societat només sol preparar per a la primera part de la vida. Se'ns ensenya a treballar i competir, a lluitar i anar endavant, però no a viure amb encert aquesta fase que atèny la nostra vida. La majoria de persones arriben a vells sense guia ni preparació.

La vellesa provoca temor. No és només la deterioració física i psíquica el que fa por. La vertadera crisi es detecta en nivells més profunds. Despareixen a poc a poc el vigor i la seguretat. I comença una etapa més desvalguda i incerta. La persona no es pot recolzar en les pròpies forces com abans. Depèn d'altres. Però, endemés, el vell comença a presentir sa pròpia mort de forma conscient i personal. Dins la pròpia carn experimenta que la vida s'acaba. Ja no hi ha temps per fer grans projectes. Va arribant el final.

Per això, no basta aprendre a viure amb les limitacions pròpies de la vellesa, ni és suficient trobar remeis per fer-la més o manco soportable, i si vols, agradable. A l'hora de la veritat, és el moment de fer balanç de la vida i “acomiadar-se” d'aquest món amb pau.

La vellesa no és fàcil, però pot ser la gran oportunitat d'atènyer la vida positivament. El vertader creient la viu com a “temps de gràcia”. També en aquesta vellesa hi és Déu com a Amic i Salvador. És la gran oportunitat d'acabar la vida i recolzar nostre esser dèbil i cansat en Ell. Al final, solament Déu pot consolar i salvar.

Potser sigui aquest el pas decisiu que el vell creient ha de donar en el secret de son cor: “La meva vida acaba. Sols en Déu puc posar confiança. Ell ha de ser ara més que mai mon Salvador”. És el moment de resar aquests salms que cap creient pot ignorar: “No et recordis dels pecats i faltes que he comès de jove” (Salm 25) “Jo per ta gran bondat entro a casa teva” (Salm 5) “ Quan em desvetlli et contemplaré fins a saciar-me'n”(Salm 17 ).

L. Alonso Schókjel en el llibre Esperança. Meditacions bíbliques per a la Tercera Edat , diu que “com hi ha una crida per a viure, hi ha una crida per morir. Morir pot ser també una vocació”. Hi ha un moment en el qual tots hem d'escoltar aquesta crida final: “Entra en el goig del teu Senyor” (Mt 25, 21). Avui, festa de l'Ascensió de Jesús a la vida del Pare, pot ser bo recordar-ho.