BENEIR

L'ART DE BENEIR

Mentre els beneia s'allunyava d'ells.

Segons el relat de Lluc, Jesús torna a son Pare “beneint” els seus deixebles. És son darrer gest. Jesús deixa la seva benedicció. Els deixebles responen al gest de Jesús anant al temple plens d'alegria. I allí “beneïen” a Déu.

La benedicció és una pràctica arrelada en quasi totes les cultures com el desig més gran que podem desvetllar en nosaltres. El judaïsme, l'islam i el cristianisme sempre han donat importància a la benedicció. I, malgrat en nostre temps resti com un ritual quasi en desús, molts subratllen son contingut i la necessitat de recobrar-la.

Beneir és, abans que res, desitjar el bé a les persones que trobem pel camí. Voler bé de manera incondicional i sens reserva. Voler la salut, el benestar, l'alegria..., tot el que pot ajudar a viure amb dignitat. Quan més desitgem i afirmem el bé per a tots, més possible és llur manifestació.

Beneir és aprendre a viure des d'una actitud bàsica d'amor a la vida i a les persones. El que beneeix elimina de son cor altres actituds poc sanes com agressivitat, por, hostilitat o indiferència. No és possible beneir i, al mateix temps, viure condemnant, rebutjant, odiant

Beneir és desitjar a algú el bé des del més pregon de nostre ser, malgrat no som mai nosaltres la font de la benedicció, sinó testimonis i portadors. Qui beneix evoca, desitja i denana la presència bondadosa del Creador, font de tot bé. Per això, sols es pot beneir en actitud gojosa i agraïda a Déu.

La benedicció fa bé a qui la rep i a qui la dóna i practica. Qui beneeix a altres es beneeix a ell mateix. La benedicció ressona dins son interior com una pregària silenciosa que transforma son cor, i el fa més bo i noble. Ningú pot sentir-se bé amb ell mateix mentre maleeixi a algú en el fons del ser.

La festa de l'Ascensió és una invitació a ser portadors i testimonis de la benedicció de Crist a la humanitat.