BAPTISME DE JESÚS

Baptisme d’aigua i d’Esperit

El Baptista parla d’una manera molt clara: Jo us batejo amb aigua. Però, amb això sol no n’hi ha prou. Cal que acollim a la nostra vida algú més fort, ple de l’Esperit de Déu: “Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.”

Hi ha molts cristians de nom que s’han quedat en la religió del Baptista. Han estat batejats amb aigua, però no coneixen el

baptisme de l’Esperit. Tots plegat necessitem deixar-nos transformar per l’Esperit que va canviar totalment Jesús.

Com és la vida de Jesús després de rebre l’Esperit de Déu? Jesús s’allunya del Baptista i comença a viure des d’un horitzó nou. No hem de viure preparant-nos per al judici imminent de Déu. Ara és el moment d’acollir un Déu Pare que busca fer de la humanitat una família més justa i fraterna. Qui no viu des d’aquesta perspectiva, encara no coneix què és ser cristià.

Mogut per aquesta convicció, 

Jesús deixa el desert i marxa a Galilea a viure de prop els problemes i patiments de la gent.

És allà, enmig de la vida, on cal sentir Déu com “quelcom” de bo: un Pare que atrau tothom a buscar una vida més humana. Qui no sent Déu d’aquesta manera no sap com vivia Jesús. Jesús també abandona el llenguatge amenaçador del Baptista.

Jesús comença a 

explicar paràboles 

que a Joan mai no se li haurien acudit. El món ha de saber com n’és de bo aquest Déu que busca i acull sempre els seus fills perduts perquè 

només vol salvar, no condemnar. Qui no parla aquest llenguatge de Jesús no anuncia la seva Bona Nova.

Jesús deixa la vida austera del desert i es dedica a fer “gestos de bondat” que el Baptista no havia fet mai: guareix malalts, defensa els pobres, toca els leprosos, acull pecadors i prostitutes a la seva taula, abraça nens del carrer. 

La gent ha de sentir la bondat de Déu en la seva pròpia carn.

Qui parla d’un Déu bo i no fa els gestos de bondat que feia Jesús 

desacredita el seu missatge.

És un mentider. Quins són els nostres gestos de bondat personals i d’humanitat envers les persones concretes?