DÉUS
PER NO CREURE
Aquest
és el Fill de Déu.
Sabem
que les gents que conegueren a Jesús quedaren impressionades perquè
mostrava una autoritat nova. Però, tal volta, més d'un se demanava:
«¿què pot ensenyar-nos Jesús als homes d'aquest segle? ¿Què ens
pot dir que no sapiguem?
El
primer que Jesús ensenya és a creure en el Déu vertader.
D'ordinari, els homes ens posem devant Déu amb la mateixa actitud
d'egoisme, engany, auto-defensa amb que ens posem devant els altres.
No ens fiem d'Ell. Temem que vingui a destorbar nostres plans,
desitjos i ambicions. I, sense adonar-nos,construïm aquests falsos
déus que un teòleg anomena: “déus per a no creure».
Està,
en primer lloc, «el Déu tapaforats». Són molts els que acudeixen
a Ell, com si Déu hagués son poder en afavorir-los a ells i en
arreglar el món al seu gust. Després se queixen de que Déu no fa
tal o qual cosa, no posa remei als problemes com ells entenen que
hauria de fer. Jesús ens ensenya, per contra, que Déu no està aquí
per a complaure nostres gusts o suplir nostra falta de
responsabilitat, sinó per a fer-nos més responsables devant nostra
pròpia vida.
Se
pot pensar fàcilment en un «Déu apàtic», un Déu llunyà i fred,
insensible a nostres penes i necessitats. Jesús ens revela, per
contra, a un Déu proper, enemic de tot el que esclavitza i fa sofrir
l'home, interessat en conduir la història i la conducta dels homes
cap el bé i la felicitat de tots.
Un
«Déu sàdic», convençuts de que a Déu li agrada més el sacrifici
i sofriment dels homes que la vida gojosa i feliç. Inclus pensen que
Déu sols ha quedat satisfet gràcies a la sang del seu Fill, quan tot el Nou Testament ens diu que Déu ens perdona i estima de manera
absolutament gratuïta, i la mort de Jesús és precisament el
testimoni més evident de que Déu ens estima, inclus quan els homes
crucifiquem al Fill que més estima.
Altres,
imaginen a un «Déu interessat». Estem tan avesats a que entre
nosaltres quasi res se dóna gratuïtament, que no podem pensar que
Déu sigui absoluta gratuïtat. Tanmateix, Jesús ens revela que Déu
és amor gratuït, pur goig de donar. Que Déu ens estima perquè sí,
perquè ser Déu és estimar, donar-se, comunicar-se, donar la
felicitat total a l'ésser humà.
Està
també «el Déu policia, jutge i botxí» que ens aguaita per tot
per a agafar-nos en pecat i descarregar sobre nosaltres el pes
implacable de la Llei, «el Déu de l'orde i la seguretat», que
defensa els interessos d'aquells als que els va bé... En veritat, els homes som capaços d'imaginar qualsevol cosa de Déu.
Molts
que se diuen ateus o incrèduls farien lloc a Déu en llurs vides si
els ajudàs qualcú a intuir i conèixer al Déu vertader que se'ns
revela en Jesucrist. Jesús no és un teòleg, ni un profeta més.
Com diu el Baptista, «aquest
és el Fill de Déu».
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada