dimecres, 15 de gener de 2020

SER TESTIMONIS





TESTIMONIS
Joan donà testimoni.
Un proverbi jueu expresa la importància que té el testimoni dels creients: «Si no doneu testimoni de mi, diu el Senyor, jo no existeixo».
El mateix es pot dir avui del testimoni dels cristians. Si no saben ser testimonis, el Déu de Jesucrist roman ocult i inaccesible a la societat.
La única raó de ser d'una comunitat cristiana és donar testimoni de Jesucrist. Actualitzar avui en la societat el misteri de l'amor salvador de Déu manifestat en Crist. L' Església no té altra justificació.
En la societat actual se fa, de moltes maneres, un judici sobre Déu i els testimonis que parlen contra Ell reben més audiència que els que se pronuncien a favor.
Hem de recordar que, en aquest contenciós sobre Déu, no tot el que viuen els creients testimonia al seu favor ni tot de la mateixa manera. La Església pot atreure cap a Déu, però pot també allunyar de Ell.
Important no és el nombre de testimonis, ja que la veritat no se decideix pel criteri de las xifres. Decisiu no és tampoc el missatge verbal que se pronuncia, encara que hem de seguir parlant de Déu.
El que ha de créixer no és tant el nombre de batiats, sinó llur fe i llur amor. El que ha de canviar no es tant el missatge verbal de la Església com la vida de les comunitats cristianes.
No ajudarà la Església a creure en Déu desenvolupant informació religiosa i doctrinal, si no és, al mateix temps, ella mateixa, manifestació de l'amor salvador de Dios.
Déu no s'imposa en una societat per la autoritat dels arguments, sinó per la veritat que brolla de la vida d'aquells creients que saben estimar de manera efectiva i incondicional.
Tal volta una de les tragèdies del món actual tan radicalitzat en molts aspectes, és el comptar amb experiències de «fe radical» i de «testimonis vius» de Déu.
La figura del Baptista, vertader testimoni de Jesucrist, ens obliga a fer-nos una pregunta: Ma vida, ¿ajuda a algú a creure en Déu o més aviat allunya de Ell?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada