TESTIMONIS
Joan
donà testimoni.
Un
proverbi jueu expresa la importància que té el testimoni dels
creients: «Si no doneu testimoni de mi, diu el Senyor, jo no
existeixo».
El
mateix es pot dir avui del testimoni dels cristians. Si no saben ser
testimonis, el Déu de Jesucrist roman ocult i inaccesible a la
societat.
La
única raó de ser d'una comunitat cristiana és donar testimoni de
Jesucrist. Actualitzar avui en la societat el misteri de l'amor
salvador de Déu manifestat en Crist. L' Església no té altra
justificació.
En
la societat actual se fa, de moltes maneres, un judici sobre Déu i
els testimonis que parlen contra Ell reben més audiència que els
que se pronuncien a favor.
Hem
de recordar que, en aquest contenciós sobre Déu, no tot el que
viuen els creients testimonia al seu favor ni tot de la mateixa
manera. La Església pot atreure cap a Déu, però pot també
allunyar de Ell.
Important
no és el nombre de testimonis, ja que la veritat no se decideix pel
criteri de las xifres. Decisiu no és tampoc el missatge verbal que
se pronuncia, encara que hem de seguir parlant de Déu.
El
que ha de créixer no és tant el nombre de batiats, sinó llur fe i
llur amor. El que ha de canviar no es tant el missatge verbal de la
Església com la vida de les comunitats cristianes.
No
ajudarà la Església a creure en Déu desenvolupant informació
religiosa i doctrinal, si no és, al mateix temps, ella mateixa,
manifestació de l'amor salvador de Dios.
Déu
no s'imposa en una societat per la autoritat dels arguments, sinó
per la veritat que brolla de la vida d'aquells creients que saben
estimar de manera efectiva i incondicional.
Tal
volta una de les tragèdies del món actual tan radicalitzat en molts
aspectes, és el comptar amb experiències de «fe radical»
i de «testimonis vius» de Déu.
La
figura del Baptista, vertader testimoni de Jesucrist, ens obliga a
fer-nos una pregunta: Ma vida, ¿ajuda a algú a creure en Déu o més
aviat allunya de Ell?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada