ESPERIT BO DE DÉU

L' ESPERIT BO DE DÉU

L' Esperit de Déu… se posava sobre ell.

Jesús no és un home buit ni dispers interiorment. No actúa per aquells llogarets de Galilea de manera arbitrària ni mogut per diferents interessos. Els evangelis deixen clar des del principi que Jesús viu i actúa mogut per «l' Esperit de Déu».

No volen que se'l confongui amb qualsevol «mestre de la llei», preocupat per introduir més orde en el comportament d'Israel. No vol que se l'identifiqui amb un profeta fals, disposat a buscar un equilibri entre la religió del temple i el poder de Roma.

L'evangelista Mateu vol que ningú l'equipari amb el Baptista. Que ningú el vegi com un simple deixeble i col·laborador d'aquell gran profeta del desert. Jesús és «el Fill estimat» de Déu. Sobre ell «baixa» l' Esperit de Déu. Sols ell pot «batejar» amb Esperit Sant i amb foc.

Segons tota la tradició bíblica, el «Esperit de Déu» és l'alè de Déu que crea, embolica i sosté la vida entera. La força que Déu posseeix per a renovar i transformar als vivents. L'energia amorosa que busca sempre el millor per a sos fills i filles.

Per això, Jesús se sente enviat, no a condemnar, destruir o maleir, sinó a curar, construir i beneir. L' Esperit de Déu el mena a potenciar i millorar la vida. Ple d'aquest «Esperit» bo de Déu, se dedica a alliberar de «esperits malignes», que no fan sinó damnar, esclavitzar i deshumanitzar.

Les primeres generacions cristianes tenien molt clar el que havia estat Jesús. Així resumien el record que gravà en sos seguidors: «Ungit per Déu amb l' Esperit Sant…, passà la vida fent el bé i curant a tots els oprimits pel diable, perquè Déu estava amb ell».

¿Quin «esperit» ens anima avui als seguidors de Jesús? ¿Quina és la «passió» que mou a l' Església? ¿Quina és la «mística» que fa viure i actuar a nostres comunitats? ¿Qué posem en el món? Si l' Esperit de Jesús està en nosaltres, viurem «curant» a tants oprimits, deprimits, reprimits i suprimits pel mal.