dissabte, 25 de gener de 2020

JESÚS DE NATZARET


Jesús, el galileu



El més segur, històricament parlant, és que Jesús exercí gairebé tot el seu ministeri apostòlic a Galilea.
Té alguna importància això?
Sí, i molta com veure-ho de seguida.
Galilea era una regió tan pobra, tan abandonada i tan mal vista en temps de Jesús i bastant després que dir-li a algú “galileu” era un insult. Despectivament, els seguidors de Jesús, abans d’anomenar-los cristians els deien ‘els galileus’. I molt més tard, en el segle IV, l’emperador Julià l’apòstata, per ofendre els cristians, parlava de “la bogeria dels galileus”. Cal tenir en compte, també, que els galileus no observaven les obligacions relatives al Temple de Jerusalem. Per això, als galileus se’ls tenia per impurs, per ignorants i no s’havia de tractar per a res amb ells.
Doncs bé, Jesús va veure clar que era amb aquesta mena de gent que havia de conviure i entre ells presentar el seu  evangeli. En aquell país de pagans, país de foscor i de mort, allà precisament és a on Jesús escollí viure i conviure.
Per què?
Una vegada més trobem el criteri bàsic de Jesús: la salvació ve de sota com la història es fa des de les víctimes. Si estem a sota en la vida, si som víctimes de tantes coses, és des d’aquí que ens convertim en font de llum i de futur. Quin és el lloc de les nostres predileccions? El que va triar Jesús, o bé la buidor i l’engany de les vanitats mundanes? Què hem triat, nosaltres?


Cap comentari:

Publica un comentari