Jesús, el galileu
El
més segur, històricament parlant, és que Jesús exercí gairebé
tot el seu ministeri apostòlic a Galilea.
Té
alguna importància això?
Sí,
i molta com veure-ho de seguida.
Galilea
era una regió tan pobra, tan abandonada i tan mal vista en temps de
Jesús i bastant després que dir-li
a algú “galileu” era un insult.
Despectivament, els seguidors de Jesús, abans d’anomenar-los
cristians els deien ‘els galileus’. I molt més tard, en el segle
IV, l’emperador Julià l’apòstata, per ofendre els cristians,
parlava de “la bogeria dels galileus”. Cal tenir en compte,
també, que
els galileus no observaven les obligacions relatives al Temple de
Jerusalem.
Per això, als galileus se’ls
tenia per impurs, per ignorants i no s’havia de tractar per a res
amb ells.
Doncs
bé, Jesús va veure clar que era amb aquesta mena de gent que havia
de conviure i entre ells presentar el seu evangeli. En aquell
país de pagans, país de foscor i de mort, allà
precisament és a on Jesús escollí viure i conviure.
Per
què?
Una
vegada més trobem el criteri bàsic de Jesús: la
salvació ve de sota com la història es fa des de les víctimes.
Si estem a sota en la vida, si som víctimes de tantes coses, és des
d’aquí que ens convertim en font de llum i de futur. Quin és el
lloc de les nostres predileccions? El que va triar Jesús, o bé la
buidor i l’engany de les vanitats mundanes? Què hem triat,
nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada