El
Baptisme del Senyor (A)
EVANGELI
Un
cop batejat, Jesús veié que l' Esperit Sant venia cap a ell.
+
Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 3, 13-17
Baptisme
de Jesús
13
Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan,
vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14
Però Joan s'hi oposava, dient:
--Sóc
jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
15
Jesús li respongué:
--Deixa'm
fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.
Aleshores
Joan el deixà fer.
16
Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel
s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i
venia damunt d'ell. 17 I una veu digué
des del cel:
--Aquest
és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.
Paraula
de Déu.
UNA
NOVA ETAPA
Abans
de contar l'activitat profètica, els evangelistes ens parlen
d'un experiència que transformà la vida de Jesús. Després
de ser batejat per Joan, Jesús se sent el Fill estimat
de Déu, habitat per son Esperit. Animat per aquest Esperit,
Jesús es posa en camí per a anunciar a tots, amb sa vida
i missatge, la Bona Nova d'un Déu amic i salvador de
l' esser humà
No
és estrany que, quan ens conviden a viure en els pròxims anys
“una nova etapa evangelitzadora”, el Papa
ens recordi que l' Església necessita més que mai “evangelitzadors
amb Esperit”. Sap bé que sols l' Esperit de Jesús ens pot
infondre força per a posar en marxa la conversió radical que
necessita l' Església. ¿Per quins camins?
Aquesta
renovació de l' Església sols pot néixer de la novetat de
l' Evangeli. El Papa vol que la gent d' avui escolti el mateix
missatge que Jesús proclamava pels camins de Galilea, no un altre
diferent. Hem de “tornar a la font i recobrar la frescor
original de l' Evangeli”. Només així, “podrem
rompre esquemes avorrits en els quals pretenem tancar a Jesucrist”.
El
Papa pensa en una renovació radical, “que no pot deixar les
coses com estan; ja no val una simple administració”.
Per això, ens demana “abandonar el còmode criteri pastoral
del sempre s'ha fet així” i insisteix un pic i un altre:
“Convido a tots a ser audaços i creatius en aquesta tasca de
repensar els objectius, les estructures, l'estil i els mètodes
evangelitzadors de las pròpies comunitats”.
Francesc
cerca una Església en la qual solament ens preocupi comunicar la
Bona Nova de Jesús al món actual. “Més que el temor a no
equivocar-nos, espero que ens mogui el temor a tancar-nos en les
estructures que ens donin una falsa contenció, en les normes que ens
fan jutges implacables, en els costums on ens sentim tranquil·ls,
mentre afora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense
defallir: “Doneu-lis vosaltres de menjar”.
Qui
és Jesús?
Qui
és Jesús? Aquesta és la pregunta que es pot fer qualsevol
persona, per poc que hagi sentit parlar de Jesús de Natzaret. És
la pregunta típica de qualsevol catecisme o qualsevol grup de
cristians, que volen aprofundir en el coneixement de la persona que
centra la seva fe. Però el primer que es va fer aquesta pregunta,
va ser el mateix Jesús de Natzaret." Qui
sóc jo?"
La
resposta a aquesta pregunta en el relat evangèlic d’avui ens ho
expressa en el moment en què Jesús, com un d’aquells bons
creients jueus que se sentien atrets per la figura carismàtica de
Joan el Baptista, es posa a la filera dels que es volen batejar amb
les aigües purificadores del Jordà.
“El
Fill estimat”
I
Jesús, tot prenent consciència de la seva condició humana,
rebutja la petició de Joan, que fos Ell qui el bategés. Jesús de
Nazaret se sabia i se sentia tan humà com els altres de la filera.
I una vegada batejat per Joan, el sorprèn la baixada de l’Esperit
Sant i sent la veu de Déu que li manifesta que és el
seu Fill,
el seu estimat,
en qui s’hi complau. És l’Esperit que li fa sentir la veu i
l’amor ple d’afecte del seu Pare Déu.
El
Baptisme de Jesús és un dels moments privilegiats de la vivència
de Jesús de la seva doble condició humana i divina. És la
resposta a la pregunta que es feia Jesús.
“Què
haig de fer?”
I
hi ha una segona pregunta que es feia Jesús. "Què
haig de fer de la meva vida a partir d’ara? Què se’m demana?
Quina és la meva missió en aquest món?"
I
Jesús de Natzaret, que, com bon creient jueu assidu a la sinagoga,
coneix bé les Escriptures, les paraules de la veu del Pare li han
recordat les que es troben en el llibre del profeta Isaïes, que hem
escolat a la primera lectura, Son paraules de Déu al seu
servent,
que també el qualifica “d’estimat
i en el que s’hi complau”.
I,
per tant, Jesús pren consciència que la seva missió, com a fill
estimat de Déu, és la mateixa que expressa el profeta Isaïes. La
seva missió és portar
el dret a les nacions, amb energia, però amb respecte i delicadesa,
sense trencar la canya que s’esberla, ni apagar la flama del ble
que vacil·la, tot il·luminant els ulls que han quedat cecs,
alliberant els encadenats de la presó i els qui viuen a la foscor
del calabós.
I
Jesús va ser fidel a aquesta missió. Ens ho ha expressat el llibre
dels Fets dels Apòstols en paraules de Pere: Jesús ”va
passar per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui
estaven sota la dominació del diable”.
I
jo?
I
jo? Jo, per la mediació de Jesús i amb la infusió de l'Esperit,
participo de la filiació de Déu i del seu amor. Sóc també fill
estimat, filla estimada. Se’m
va expressar amb l’ aigua del meu baptisme. Estic cridat, jo amb
les qualitats i els dons que he rebut i en el context en el que em
trobo, a continuar la mateixa missió de Jesús. Avui, doncs, és un
dia apropiat, tot contemplant el baptisme de Jesús, per reviure el
meu baptisme i sentir-me el que soc, fill o filla estimada pel meu
Pare, el bon Déu, i sentir-me cridat,
cridada a col·laborar en la mateixa missió de Jesús al meu
entorn.
Sentim-nos-hi!
¿APAGUEM
L' ESPERIT?
Encara
que el relat evangèlic parlí de la immersió de Jesús
en el Jordà, decisiu no és el baptisme d'aigua que rep de mans del Baptista, sinó l'acollida de l 'Esperit que el
Pare envia damunt ell.
Segons
la mentalitat bíblica, aquest Esperit fa viure a Jesús des de
l'alè vital de Déu, ple del seu amor i la força creadora, entregat
a alliberar, transformar i potenciar la vida. Per això, els primers
seguidors de Jesús ho recordaven com un Profeta que, "ungit
per Déu amb l' Esperit Sant...,
passà
la vida fent el bé".
Aquest
és l' Esperit que ha d'alentar als que segueixen les seves passes.
La
crisi religiosa de nostres dies s'estén amb una radicalitat que la
indiferència afecta ja als mateixos creients. Els indicis són cada
cop més inquietants. Hi ha analistes que denuncien “'ateisme
interior" que dilueix la fe d'alguns que se diuen
cristians.
L' Església
no és un "espai immunitzat". Hi ha
practicants que de fet no compten amb Déu. Poden passar
tranquil·lament sense ell. Déu no estimula sa vida ni inspira son
comportament. Viuen una religió buida de comunicació amb Déu. En
la pràctica, Déu no existeix per a ells. Sense adonar-se'n, s'han
instal·lat en la "cultura de l'absència de Déu".
Tal
volta, primer és prendre consciència de que som nosaltres mateixos
els que podem estar apagant l' Esperit dins l' Església amb nostra
ceguesa i passivitat. Moguts pel instint de conservació, arrisquem
dedicar-nos a conservar el passat perquè és més còmode que viure
en permanent conversió, oberts a la creativitat de l' Esperit.
Segurament,
hem de cuidar més nostra manera de relacionar-nos amb Déu, evitant
formes superficials i buides, viscudes només des de l'exterior, i
que poden ser formes de fugir de son Misteri sant més que camins per
a situar-nos devant ell en esperit i en veritat.
Sembla
més necessari que mai promoure aqueixa "participació
plena,
conscient
i activa en las celebracions litúrgiques", que
el concili Vaticà segon urgeix "amb
desig ardent",
ja que considera que és "la
font
primària
i necessària d'on han de beure els fidels l'esperit verdader
cristià".
Revitalitzar la celebració és revifar la fe.
L'
ESPERIT BO DE DÉU
L' Esperit
de Déu… se posava sobre ell.
Jesús
no és un home buit ni dispers interiorment. No actúa per aquells
llogarets de Galilea de manera arbitrària ni mogut per diferents
interessos. Els evangelis deixen clar des del principi que Jesús viu
i actúa mogut per «l' Esperit
de Déu».
No
volen que se'l confongui amb qualsevol «mestre de la llei»,
preocupat per introduir més orde en el comportament d'Israel. No vol
que se l'identifiqui amb un profeta fals, disposat a buscar un
equilibri entre la religió del temple i el poder de Roma.
L'evangelista
Mateu vol que ningú l'equipari amb el Baptista. Que ningú el vegi
com un simple deixeble i col·laborador d'aquell gran profeta del
desert. Jesús és «el
Fill estimat»
de
Déu. Sobre ell «baixa»
l' Esperit de Déu. Sols ell pot «batejar»
amb Esperit Sant i amb foc.
Segons
tota la tradició bíblica, el «Esperit
de Déu»
és l'alè de Déu que crea, embolica i sosté la vida entera. La
força que Déu posseeix per a renovar i transformar als vivents. L'energia amorosa que busca sempre el millor per a sos fills i
filles.
Per
això, Jesús se sente enviat, no a condemnar, destruir o maleir,
sinó a curar, construir i beneir. L' Esperit de Déu el mena a
potenciar i millorar la vida. Ple d'aquest «Esperit»
bo
de Déu, se dedica a alliberar de «esperits
malignes»,
que no fan sinó damnar, esclavitzar i deshumanitzar.
Les
primeres generacions cristianes tenien molt clar el que havia estat
Jesús. Així resumien el record que gravà en sos seguidors: «Ungit
per Déu amb l' Esperit Sant…, passà la vida fent el bé i curant
a tots els oprimits pel diable, perquè Déu estava amb ell».
¿Quin
«esperit» ens
anima avui als seguidors de Jesús? ¿Quina és la «passió»
que mou a l' Església? ¿Quina és la «mística»
que fa viure i actuar a nostres comunitats? ¿Qué posem en el món?
Si l' Esperit de Jesús està en nosaltres, viurem
«curant»
a
tants oprimits, deprimits, reprimits i suprimits pel mal.
UN
BAPTISME NOU
Ell
us batejarà amb Esperit Sant.
El
Baptista parla de manera molt clara: «Jo
us batio amb aigua»,
però aquest sol no basta. Hi ha que acollir en nostra vida a un
altre «més
fort»,
ple d' Esperit de Déu: «Ell
us batiarà amb esperit sant i foc».
Són
molts els «cristians» que s'han quedat en la religió del Baptista.
Han estat batiats con «aigua», però no coneixen el baptisme del
«esperit». Tal volta, el primer que necessitem tots és deixar-nos
transformar per l' Esperit que canvià totalment a Jesús. ¿Com és
sa vida després de rebre l' Espíritu de Déu?
Jesús
s'allunya del Baptista i comença a viure des d'un horitzó nou. No
hi ha que viure preparant-nos per al judici imminent de Déu. És el
moment d'acollir a un Déu Pare que busca fer de la humanitat una
família més justa i fraternal. Qui no viu des d'aquesta
perspectiva, no coneix encara qué és ser cristià.
Mogut
per aquesta convicció, Jesús deixa el desert i marxa a
Galilea a viure a prop dels problemes i sofriments de la
gent. És aquí, enmig de la vida, on se sent a Déu com
“quelcom bo”:
un Pare que estira a tots a cercar junts una vida més
humana. Qui no el sent així a Déu, no sap com vivia Jesús.
Jesús
abandona també el llenguatge amenaçador del Baptista i comença a
contar paràboles que mai hagués pensat Joan. El món ha de saber
com bo és aquest Déu que busca i acull sempre als seus fills
perduts perquè solament vol salvar, no condemnar. Qui no parla
aquest llenguatge de Jesús, no anuncia la bona nova.
Jesús
deixa la vida austera del desert i se dedica a fer «gestos de
bondat» que el Baptista mai havia fet. Cura malalts, defensa els
pobres, toca els leprosos, acull a sa taula a pecadors i prostitutes,
abraça a nins del carrer. La gent ha de sentir la bondat de Déu en
la pròpia carn. Qui parla d'un Déu bo i no fa els gestos de bondat
que feia Jesús desacredita son missatge.
EXPERIÈNCIA
SANA
Tu
ets el meu Fill estimat.
Hanna
Wolf, teòloga i psicoterapeuta alemanya, afirma en un dels seus
treballs sobre Jesús que ell ha estat la primera persona en la
història que ha viscut i comunicat una experiència sana de Déu,
sense projectar sobre la divinitat les pors, fantasmes i ambicions
dels éssers humans.
Les
fonts cristianes parlen d'una experiència inicial en la qual Jesús
escolta del cel aquestes paraules: «Tú ets mon Fill estimat».
El relat és una elaboració posterior, però apunta a una realitat
fàcil de constatar.
Jesús
viu i sent a Déu com a pare. Hi ha una dada que sorprèn als
exegetes. Encara que Jesús parla constantment del «regne de Déu»
com a símbol central de son missatge, mai invoca a Déu com a rei o
senyor, sinó com a «pare» (abbá). No hi ha cap dubte. Jesús no
se presentava devant Déu com a un súbdit devant l'emperador Tiberi
o com a un reu devant el tribunal de Antipas. Se confia al misteri de
Déu com a un fill estimat. Aquesta és la primera actitud cristiana
devant Déu.
Aquesta
experiència de Déu com a pare estimat no tanca a Jesús en una
pietat individualista i excloent. Aquest Pare és el Déu de tots els
pobles, el Pare afectuós de totes ses criatures. Jesús l'anomena
«Pare del cel» perquè no està lligat a un lloc sagrat, ni pertany
a un poble o una raça concreta. No cap en cap religió. És Déu de
tots, inclús dels que l'obliden. «Ell fa sortir el sol sobre bons i
dolents». Des d'aquest horitzó ample vivia Jesús a Déu.
Tampoc
se tanca Jesús en una experiència egocéntrica de Déu. No la cerca
per a tranquil·litzar ses pors, compensar sos buits o desenvolupar
ses fantasies religioses. L'únic que busca és que la justícia, la
misericòrdia i la bondat d'aquest Pare se contagia a tots, i la
humanitat pugui conèixer una vida més digna i més pròpia de fills
i filles de Déu.
No
ho hem d'oblidar. El Déu que ens mostra Jesús no està interessat,
en primer terme en qué pensem d'ell o cóm l'experimentem sinó en
cóm ens comportem amb els que sofreixen. Vivim realment com a fills
de Déu quan reaccionem com a germans devant els que no poden
disfrutar de'una vida digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada