dimecres, 29 de gener de 2020

FE SENZILLA

MANS UNIDES



FE SENZILLA
El relat del naixement de Jesús és desconcertant. Segons Lluc, Jesús neix en un poble en el qual no hi ha lloc per a acollir-lo. Els pastors han hagut de cercar per tot Betlem fins que ho han trobat en un lloc apartat, reclinat en un pessebre, sense més testimonis que els pares.
Lluc necessita construir un segon relat en el qual el nin sigui rescatat de l'anonimat per a ser presentat públicament. ¿Quin lloc més apropiat que el Temple de Jerusalem perquè Jesús sigui acollit solemnement com el Messies enviat per Déu al seu poble?
Però, de nou, el relat de Lluc és desconcertant. Quan els pares s'acosten al Temple amb el nin, no surten a l'encontre els grans sacerdots ni els altres dirigents religiosos. Aquests serán els que l'entregaran per a ser crucificat. Jesús no troba acollida en aqueixa religió segura de ella mateixa i oblidada del sofriment dels pobres.
Tampoc vénen a rebre'l els mestres de la Llei que prediquen les “tradicions humanes” en els atris d'aquell Temple. Anys més tard, rebutjaran a Jesús per curar malalts trencant la llei del dissabte. Jesús no troba acollida en doctrines i tradicions religioses que no ajuden a viure una vida més digna i més sana.
Els que acullen a Jesús i el reconeixen com Enviat de Déu són dos ancians de fe senzilla i cor obert que han viscut la llarga vida esperant la salvació de Déu. Sos noms semblen suggerir que són personatges simbòlics. L'ancià s'anomena Simeó (“El Senyor ha escoltat”), l'anciana se diu Anna (“Regal”). Elles representen a tanta gent de fe senzilla que, en tots els pobles de tots els temps, viuen amb sa confiança posada en Déu.
Ambdós pertanyen als ambients més sans d'Israel. Són coneguts com el “Grup dels Pobres de Yahvé”. Són gents que no tenen res, sols sa fe en Déu. No pensen en la fortuna ni en son benestar. Sols esperen de Déu la “consolació” que necessita son poble, la “alliberació” que cerquen generació rera generació, la “llum” que il·lumina les tenebres en que viuen els pobles de la terra. Ara senten que les esperances s'acompleixen en Jesús.
Aquesta fe senzilla que espera de Déu la salvació definitiva és la fe de la majoria. Una fe poc cultivada, que se concreta quasi sempre en oracions maldestres i distretes, que se formula en expressions poc ortodoxes, que se desvetlla sobre tot en moments difícils de dificultats. Una fe que Déu no té cap problema per entendre i acollir.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada