FE
SENZILLA
El
relat del naixement de Jesús és desconcertant. Segons Lluc, Jesús
neix en un poble en el qual no hi ha lloc per a acollir-lo. Els
pastors han hagut de cercar per tot Betlem fins que ho han trobat
en un lloc apartat, reclinat en un pessebre, sense més testimonis
que els pares.
Lluc
necessita construir un segon relat en el qual el nin sigui rescatat
de l'anonimat per a ser presentat públicament. ¿Quin lloc més
apropiat que el Temple de Jerusalem perquè Jesús sigui acollit
solemnement com el Messies enviat per Déu al seu poble?
Però,
de nou, el relat de Lluc és desconcertant. Quan els pares s'acosten
al Temple amb el nin, no surten a l'encontre els grans sacerdots ni
els altres dirigents religiosos. Aquests serán els que l'entregaran
per a ser crucificat. Jesús no troba acollida en aqueixa religió
segura de ella mateixa i oblidada del sofriment dels pobres.
Tampoc
vénen a rebre'l els mestres de la Llei que prediquen les “tradicions
humanes” en els atris d'aquell Temple. Anys més tard,
rebutjaran a Jesús per curar malalts trencant la llei del dissabte.
Jesús no troba acollida en doctrines i tradicions religioses que no
ajuden a viure una vida més digna i més sana.
Els
que acullen a Jesús i el reconeixen com Enviat de Déu són dos
ancians de fe senzilla i cor obert que han viscut la llarga vida
esperant la salvació de Déu. Sos noms semblen suggerir que són
personatges simbòlics. L'ancià s'anomena Simeó (“El Senyor ha
escoltat”), l'anciana se diu Anna (“Regal”). Elles representen
a tanta gent de fe senzilla que, en tots els pobles de tots els
temps, viuen amb sa confiança posada en Déu.
Ambdós
pertanyen als ambients més sans d'Israel. Són coneguts com el
“Grup dels Pobres de Yahvé”. Són gents que no tenen res, sols
sa fe en Déu. No pensen en la fortuna ni en son benestar. Sols
esperen de Déu la “consolació” que necessita son
poble, la “alliberació” que cerquen
generació rera generació, la “llum” que il·lumina les tenebres
en que viuen els pobles de la terra. Ara senten que les esperances
s'acompleixen en Jesús.
Aquesta
fe senzilla que espera de Déu la salvació definitiva és la fe de
la majoria. Una fe poc cultivada, que se concreta quasi sempre en
oracions maldestres i distretes, que se formula en expressions poc
ortodoxes, que se desvetlla sobre tot en moments difícils de
dificultats. Una fe que Déu no té cap problema per entendre i
acollir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada