Anar amb les candeles enceses
La
Candelera.
La
Presentació del Senyor
El
tema nadalenc de la llum es repeteix en aquesta nova manifestació
del Senyor. Ell és la llum plena. Però cadascú pot tancar-se o
obrir-se a aquesta llum. Per això és signe de contradicció,
caiguda pels que la refusen i salvació pel que l’accepten.
Qui
és Déu? Aquí tenim una resposta.
Déu
és l’Inevitable.
La
Llum plena. La que ablaneix la cera i endureix el fang. La que
il·lumina el camí o cega els ulls dels que es neguen a mirar-lo:
els obstinats i creguts que no en volen saber res.
Cal
tenir ben clara una cosa:
La
fidelitat a la fe pot resultar molt i molt incòmoda.
Per
què? Perquè pot convertir-se en espasa de ferro, o d’or, o de
fusta, però que igualment fa i farà mal.
Els
que anem amb les candeles enceses reconeixem a Jesús com l’únic
Salvador en la vida i en la mort. En la vida perquè ens allibera de
tota mena d’egoismes insolidaris. I en la mort perquè ens obrirà
les portes del Paradís.
I
quin serà el camí que ens hi conduirà?
El
camí de les bones obres.
Tenim
clares quines són les nostres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada