ALEGRIA

 

ALEGRIA RADICAL

Portarà a tot el poble una gran alegria.

Tota la Festa de Nadal és una invitació a l'alegria i al goig. El relat del naixement de Jesús ve precedit precisament per aquestes paraules de l'àngel: “Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria”.

El fonament d'aquesta alegria és un esdeveniment que està en l'arrel de nostra existència: Déu que és la mateixa Alegria s'ha fet home per a compartir nostra vida.

Des de aleshores, l'alegria és per als creients quelcom que hem de cuidar i fer créixer amorosament en nosaltres. La tristesa, pel contrari, una cosa que hem de combatre sense parar.

L. Boros, meditant en aquesta alegria radical que se desprèn de l'encarnació de Déu, diu que “el gust per la felicitat forma part dels elements vitales del ser cristià».

L'alegria no és cosa secundària i accidental en la vida del cristià. Per contra, és un tret que ha de caracteritzar tota l'existència del creient que se sap acompanyat pel mateix Déu encarnat.

Però, ¿com mantenir l'alegria quan la soledat, el dolor, la malaltia, la mort d'un ser estimat i tants altres sofriments apenen nostra vida? ¿Com eliminar de nostre cor tantes ombres que ofeguen nostra alegria?

Abans que res, hem de recordar que aquesta alegria del creient no és fruit d'un temperament optimista ni resultat d'una vida sense problemes ni tensions. El creient es veu enfrontat a la duresa de la vida amb la mateixa cruesa i la mateixa fragilitat que qualsevol altre ser humà.

El secret de la seva alegria serena està en que sap recolzar la seva vida en aquest Déu proper i amic que és el Déu nat a Betlem. Per això aqueixa alegria no es manifesta ordinàriament en la eufòria o l'optimisme sinó que s'amaga humilment en el fons de la seva ànima.

És una alegria que hi és, sostinguda per nostra fe en Déu. Una alegria que creix en la mesura que la sabem difondre al nostre voltant.

Un home que passà molts anys en un camp de concentració de Sibèria va escriure a la paret de la seva cel·la aquesta frase que sintetitza quina ha de ser nostra actitud:“Buscava a Déu i Déu se m'ocultava; buscava la meva pròpia ànima i no la trobava; vaig cercar el meu germà i vaig trobar al mateix temps a Déu i a la meva ànima».

Sovint passa així. Qui no troba pau en ell mateix ni sent la proximitat gojosa de Déu en l'interior del seu cor, moltes vegades recupera l'alegria vertadera al tractar d'alleujar el sofriment o la tristesa del germà.

Despertar en nosaltres l'alegria i difondre-la al nostre voltant és celebrar profundament Nadal.