CELEBRAR NADAL

 

EL REGAL DE NADAL

Alegra't.

¿Quants són els que creuen de veritat en Nadal ? ¿Quants els que saben celebrar-ho en el més íntim del seu cor? Estem tan entretinguts amb nostres compres, regals i sopars que resulta difícil recordar-se de Déu i acollir-lo enmig de tanta confusió.

Ens preocupem de que aquests dies no falti res en nostres llars, però a quasi ningú li preocupa si allà manca Déu. Per altra banda, anem tan plens de coses que no sabem ja alegrar-nos de la «proximitat de Déu».

I un cop més, aquestes festes passaran sense que molts homes i dones hagin pogut escoltar res nou, viu i gojós dins el seu cor.

I desmuntaran «el Betlem» a retiraran l'arbre i les estrelles, sense que res gran hagi renascut en les seves vides.

Nadal no és una festa fàcil. Sols pot celebrar-la des de dins qui gosa creure que Déu tornar néixer entre nosaltres, en nostra vida de cada dia. Aquest naixement serà pobre, fràgil, dèbil com ho fou el de Betlem. Però pot ser un esdeveniment real. El vertader regal de Nadal.

Déu és infinitament millor del que ens creiem. Més proper, més comprensiu, més tendre, més audaç, més amic, més alegre, més gran del que nosaltres podem sospitar. ¡Déu és Déu!

Els homes no gosem creure del tot en la bondat i tendresa de Déu. Necessitem aturar-nos davant el que significa un Déu que se'ns ofereix com infant dèbil, vulnerable, indefens, somrient, irradiant pau, goig i tendresa. Es desvetllaria en nosaltres una alegria diferent, ens inundaria confiança. Ens adonaríem de que no podem fer sinó donar gràcies.

Aquest Déu és més gran que tots els nostres pecats i misèries. Més feliç que totes les nostres imatges tristes i raquítiques de la divinitat. Aquest Déu és el regal millor que se'ns pot fer als homes.

Nostra equivocació és pensar que no necessitem de Déu. Creure que ens basta un poc més de benestar, un poc més de diners, de salut, de sort, de seguretat. I lluitem por tenir-ho tot. Tot manco Déu.

-Feliços els que tenen un cor senzill, net i pobre perquè Déu és per a ells.

-Feliços els que senten necessitat de Déu perquè Déu pot néixer encara en les seves vides.

-Feliços els que, enmig del soroll i atordiment d'aquestes festes, sàpiguen acollir amb cor creient i agraït el regal de un Déu Infant. Per ells haurà estat Nadal.