CONVERSIÓ

 

CONFESSAR ELS NOSTRES PECATS

Aplaneu el camí per al Senyor.

«Comença la Bona Nova de Jesucrist, Fill de Déu». Aquest és l'inici solemne i gojós del evangeli de Marc. Però, a continuació, de manera abrupta i sense cap advertència, comença a parlar de la conversió urgent que necessita viure tot el poble per a acollir al seu Messies i Senyor.

En el desert apareix un profeta diferent. Ve a «preparar el camí del Senyor». Aquest és el seu gran servei a Jesús. La seva crida no es dirigeix sols a la consciència individual de cada un. El que busca Joan va més enllà de la conversió moral de cada persona. Se tracta de «preparar el camí del Senyor», un camí concret i ben definit, el camí que seguirà Jesús defraudant les expectatives convencionals de molts.

La reacció del poble és commovedora. Segons l'evangelista, deixen Judea i Jerusalem i marxen al «desert» per a escoltar la veu que els crida. El desert els recorda l'antiga fidelitat a Déu, el seu amic i aliat, però, sobre tot, és el millor lloc per a escoltar la crida a la conversió.

Allà el poble pren consciència de la situació en que viuen; experimenten la necessitat de canviar; reconeixen els seus pecats sense tirar-se les culpes uns als altres; senten necessitat de salvació. Segons Marc, «confessaven els seus pecats» i Joan «els batejava».

La conversió que necessita nostre mode de viure el cristianisme no se pot improvisar. Requereix un temps llarg de recolliment i treball interior. Passaran anys fins que fem més veritat en la Església i reconeguem la conversió que necessitem per a acollir més fidelment a Jesucrist en el centre de nostre cristianisme.

Aquesta pot ser avui nostra temptació. No anar al «desert». Eludir la necessitat de conversió. No escoltar cap veu que ens convidi a canviar. Distreure'ns amb qualsevol cosa, per a oblidar nostres pors i dissimular nostra falta de coratge per a acollir la veritat de Jesucrist.

La imatge del poble jueu «confessant els seus pecats» és admirable. ¿No necessitem els cristians de avui fer un examen de consciència col·lectiu, a tots els nivells, per a reconèixer nostres errors i pecats? Sense aquest reconeixement, ¿és possible «preparar el camí del Senyor»?