4º DIUMENGE ADVENT

COMUNICACIONS

4ºDiumenge  de  ADVENT

EVANGELI

  Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia.Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,26-38 Anunci del naixement de Jesús 26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill del 'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué:

 --L 'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder del Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38 Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel es va retirar.

 Paraula de Déu

AMB ALEGRIA I CONFIANÇA

     El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com a «prototip i model per a la Església», i la descriu com a dona humil que escolta a Déu amb confiança i alegria. Des d'aqueixa mateixa actitud hem d'escoltar a Déu en la Església actual. 

 «Alegra't».

     És el primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també avui. Entre nosaltres manca alegria. Ens deixem contagiar per la tristor d'una Església envellida i gastada. ¿Ja no és Jesús Bona Nova? ¿No sentim l'alegria de ser els seus seguidors? Quan falta alegría, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre els creients es refreda. Tot se face més difícil. Urgent és desvetllar l'alegria en nostres comunitats i recuperar la pau que Jesús ens ha deixat en herència. «El Senyor és amb tu». 

    No és fàcil l'alegria en la Església de nostres dies. Sols pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes. Vivim i invoquem cada dia a un Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i cerca sempre el bé de tot ésser humà. Déu està també amb nosaltres. Aquesta Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a tornar al Evangeli, no està sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. El seu Esperit ens atreu. Contem amb son alè i comprensió. Jesús no ens abandona. Amb ell tot és possible. «No tinguis por». 

     Moltes són les pors que ens paralitzen als seguidors de Jesús. Por al món modern i a una societat descreguda. Por a un futur incert. Por a la conversió a l' Evangeli. La por ens fa molt mal. Ens impedeix caminar cap al futur amb esperança. Ens tanca en la conservació estèril del passat. Creixen els fantasmes. Desapareix el realisme i la sensatesa evangélica. És urgent construir una Església de la confiança. La fortalesa de Déu no se revela en una Església poderosa, sinó humil. També en nostres comunitats cal escoltar les paraules que escolta Maria: «No tinguis por». «Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús ». També a nosaltres, com a Maria, se'ns confía una missió: contribuir a posar llum enmig de la nit. No estem cridats a jutjar el món, sinó a sembrar esperança. Nostra tasca no és apagar la metxa que s'extingeix, sinó encendre la fe que vol brollar: hem d'ajudar als homes i dones de avui a descobrir a Jesús. Des de nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fraternal. Estem en bones mans. Déu no està en crisi. Som nosaltres que no gosem seguir a Jesús amb alegria i confiança. 

 UN ANUNCI SORPRENENT

     L'àngel li digué: Alegra't. Lluc narra l'anunci del naixement de Jesús en estret paral·lelisme amb el del Baptista. El contrast entre ambdues escenes és tan sorprenent que ens permet entreveure amb llum nova el Misteri del Déu encarnat. L'anunci del naixement del Baptista esdevé a «Jerusalem», la grandiosa capital de Israel, centre polític i religiós del poble jueu.

     El naixement de Jesús s'anuncia en un poble desconegut de les muntanyes de Galilea. Un llogaret sense cap relleu, anomenat «Natzaret», d'on ningú espera que pugui sortir res de bo. Anys més tard, aquestes pobles humils acolliran el missatge de Jesús anunciant la bondat de Déu. Jerusalem per contra ho rebutjarà. Quasi sempre, són els petits i insignificants els que millor entenen i acullen al Déu encarnat en Jesús. L'anunci del naixement del Baptista té lloc en l'espai sagrat del «temple». 

    El de Jesús en una casa pobre d'un «llogaret». Jesús es farà present allà on les gents viuen, treballen, gaudeixen i sofreixen. Viu entre ells alleujant el sofriment i oferint el perdó del Pare. Déu s'ha fet home, no per a romandre en els temples, sinó per a “habitar entre nosaltres...» i compartir nostra vida.

     L'anunci del naixement del Baptista l'escolta un «home» venerable, el sacerdot Zacaries, durant una solemne celebració ritual. El de Jesús se fa a Maria, una «jove» d'uns dotze anys. No s'indica a on està ni què està fent. ¿A qui pot interessar el treball d'una dona? 

    Tanmateix, Jesús, el Fill de Déu encarnat, mirarà a les dones de manera diferent, defensarà la seva dignitat i les acollirà entre els seus deixebles. Per últim, del Baptista s'anuncia que naixerà de Zacaries i Isabel, una parella estèril, beneïda per Déu. De Jesús se diu quelcom absolutament nou. El Messies naixerà de Maria, una jove verge. L' Esperit de Déu estarà en l'origen de la seva aparició en el món. Per això, «serà sant i l'anomenaran Fill de Déu».

     El Salvador del món no neix com a fruit de l'amor d'uns esposos que s'estimen mútuament. Neix com a fruit del Amor de Déu a tota la humanitat. Jesús no és un regal que ens fan Maria i Josep. És un regal que ens fa Déu. 

 AMB ALEGRÍA

 Alegra't... 

    No tinguis por. L'evangelista Lluc temia que els seus lectors llegissin el seu escrit de qualsevol manera. El que els volia anunciar no era una nova més, com altres que se corrien per l'imperi. Calia preparar el cor: despertar l'alegria, desterrar pors i creure que Déu era a prop, disposat a transformar sa vida. Amb un art difícil d'igualar, recreà una escena evocant el missatge que Maria escoltà en l'íntim del seu cor pera acoger el nacimiento de su hijo Jesús. Todos podrían unirse a ella par a acollir al Salvador. ¿És possible avui preparar-se per a rebre a Déu? 

 «Alegra't». 

     És la primera paraula que escolta el que es prepara per a viure una experiència bona. Avui no sabem esperar. Som com nins impacients que ho volen tot de seguida. Vivim plens de coses. No sabem estar atents per a conèixer nostres desitjos més profunds. Senzillament, se'ns ha oblidat esperar a Déu i ja no sabem com trobar l'alegria. Ens perdem el millor de la vida. Ens acontentem amb la satisfacció, el plaer i la diversió que ens proporciona el benestar. En el fons, sabem que és un error, però no gosem creure que Déu, acollit con fe senzilla, ens pot descobrir altres camins cap a l'alegria. 

 «No tinguis por».

 La alegría és impossible quan es viu ple de pors que ens amenacen per dins i per fora. ¿Com pensar, sentir i actuar mode positiu i esperançat?, ¿com oblidar nostra impotència i nostra covardia per enfrontar-nos al mal? 

     Se'ns ha oblidat que nostra vida interior és més important que tot el que ve de fora. Si estem buits per dins, som vulnerables a tot. Es dilueix la confiança en Déu no sabem com defensar-nos del que en fa mal. 

 «El Senyor és amb tu».

     Déu és una força creadora que és bona i ens vol bé. No vivim sols, perduts en el cosmos. La humanitat no està abandonada. Tot canvia Déu acompanya. Celebrar el «cor» de Nadal, no la pell, fer lloc a Déu en nostra vida. Molt millor. 

 AMB MARIA 

    Que es compleixin en mi les teves paraules. A les portes de Nadal, la litúrgia ens presenta la figura de Maria que acull en goig a Déu en sa vida. Com va subratllar el Concili, Maria és model per a la Església. D'ella podem aprendre a ser més fidels a Jesús i al seu evangeli. ¿Quins podrien ser els trets d'una Església més mariana en nostres dies? 

     Una Església que fomenta la «tendresa maternal» vers tots els seus fills i té cura del calor humà en les seves relacions amb ells. 

 Una Església de braços oberts, que no rebutja ni condemna, sinó que acull i troba un lloc adequat per a cada un. 

 Una Església que, com Maria, proclama amb alegria la grandesa de Déu i sa misericòrdia també amb les generacions actuals i futures.

 Una Església que es converteix en signe d'esperança per la seva capacitat de donar i transmetre vida. 

 Una Església que sap dir «sí» a Déu sense saber molt bé a on la portarà l'obediència. 

 Una Església que no té respostes per a tot, però cerca amb confiança, oberta al diàleg amb els que no es tanquen al bé, la veritat i l'amor. 

 Una Església humil com Maria, sempre a l'escolta del seu Senyor. Una Església més preocupada per comunicar el Evangeli de Jesús que per tenir-lo tot definit. 

 Una Església del «Magníficat», que no es complau en els superbs, potentats i rics d'aquest món, sinó que cerca pa i dignitat per als pobres i famolencs de la Terra, sabent que Déu està de la seva banda. 

 Una Església atenta al sofriment de tot ésser humà, que sap, com Maria, oblidar-se d'ella mateixa i «marxar de pressa» per a estar a prop de qui necessita ser ajudat. 

 Una Església preocupada per la felicitat de tots els que «no tenen vi» per a celebrar la vida. Una Església que anuncia l'hora de la dona i promou amb goig la seva dignitat, responsabilitat i creativitat femenina. 

 Una Església contemplativa que sap «guardar i meditar en el seu cor» el misteri de Déu encarnat en Jesús per a transmetre'l com experiència viva. 

 Una Església que creu, prega, sofreix i espera la salvació de Déu i anuncia amb humilitat la victòria final de l'amor. 

  ALEGRA'T 

Alegra't... el Senyor és amb tu. 

     El relat evangèlic de l'anunciació a Maria, que se llegeix aquest últim diumenge d'Advent, és una invitació a despertar en nosaltres les actituds bàsiques amb que viure no sols les festes de Nadal, sinó la vida sencera. Basta recórrer el missatge que se posa en boca del Àngel. Alegra't. És el primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també nosaltres.

 «Alegra't»: aquesta és la primera paraula de Déu a tota criatura. Enmig d'aquests temps que a nosaltres ens semblen d'incertesa i foscor, plens de problemes i dificultats, el primer que  sorprenent  se'ns demana és no perdre l'alegria. Sense alegria la vida és difícil y dura. 

     El Senyor és amb tu. L'alegria a la qual se'ns convida no és un optimisme forçat ni un auto-engany fàcil. És l'alegria interior i la confiança que neix en qui s'enfronta a la vida amb la convicció de que no està sol. Una alegria que neix de la fe. Déu ens acompanya, ens defensa i vol sempre nostre bé. Ens podem queixar de moltes coses, però mai podrem dir que estem sols perquè no és ver. Dins cada u, en el pregon de nostre ésser està Déu nostre Salvador.

No tinguis por.

     Moltes són les pors que poden despertar-se en nosaltres. Por al futur, a la malaltia, a la mort. Ens fa por sofrir, sentir-nos sols, no ser estimats. 

    Podem sentir por a nostres contradiccions i incoherències. La por és dolenta, fa mal. La por ofega la vida, paralitza les forces, ens impedeix caminar. El que necessitem és confiança, seguretat, llum. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 

     No sols Maria, també nosaltres podem escoltar aquestes paraules perquè tots vivim i morim sostinguts per la gràcia i l'amor de Déu. La vida segueix aquí amb ses dificultats i preocupacions.     La fe en Déu no és una recepta per a resoldre els problemes diaris. Però tot és diferent quan un viu i cerca en Déu llum i força per a enfrontar-los. Arriba Nadal. No serà una festa igual per a tots. Cadascú viurà en el seu interior el seu propi nadal. 

¿Per què no despertar aquests dies en nosaltres la confiança en Déu i l'alegria de saber-nos acollits per Ell? ¿Per què no alliberar-nos de pors i angoixes i fer front a la vida des de la fe en un Déu proper ?

                                                                          AVE MARIA 

Alegra't, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

     Fa alguns anys vaig topar amb una persona que, després d'una llarga crisi religiosa, cercava de nou a Déu. Després d'una llarga conversa, em confessà que volia resar. Feia temps que havia abandonat tota pràctica religiosa. Havia oblidat el Parenostre. Tampoc recordava cap altra oració. De sobte, el rostre se li va il·luminar: «Tal volta.., l ' Avemaria». 

  Mentre recitàvem junts la senzilla oració, vaig veure que dels seus ulls es desprenien dues llàgrimes d'alegria i emoció. Les grans oracions són sempre profundament humanes i humils. No són necessàries paraules complicades ni frases sublims. L'important és la fe amb la qual s'invoca. L' Avemaria, unida sovint al rés del Parenostre, és una de les oracions cristianes més populars. Consta de tres parts. La primera agafada de l'anunci de l'àngel a Maria.

 «Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vós...»

   La segona evoca les paraules de lloança que Isabel dirigeix a Maria: 

«Beneïda sou vós entre totes les dones, i beneït és el fruit del vostre sant ventre: Jesús»

 L'última part es una invocació medieval d'origen incert: 

«Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.»   Cada un sap com i per quins camins discorre la seva vida, però sempre és bo trobar-se amb Maria. Ella és Mare de Déu i també nostra. Maria no és Déu, no és font de nostra salvació, però Déu està amb ella i l'ha omplert de gracia. Enmig d'un món que, a voltes, sembla maleït, ella és beneïda perquè ha estat beneïda per Déu per a sempre. Podem acudir a ella amb confiança. No necessitem defensar-nos ni donar explicacions.     

   Ella és nostra Mare. Coneix nostre cor cansat i nostra vida trencada o desquiciada. Coneix nostres errors i nostra mediocritat. En Maria, plena de la gràcia de Déu, sempre trobarem l'amor i el perdó del mateix Déu. Units a tants homes i dones, podem també nosaltres invocar-la amb humilitat: «Pregueu per nosaltres, pecadors.» Maria ens acompanya sempre. En els moments gojosos i en els difícils. Podem comptar amb la seva protecció maternal en la depressió i en la malaltia, en la soledat o en el fracàs, en la por o en el pecat. Invoquem sa ajuda «ara», en el moment en que pronunciem l'oració, i també per a «l'hora de nostra mort» sempre desconeguda, però sempre propera. Al final de l`'Advent, el relat evangèlic ens recorda les paraules de l'àngel a Maria: «Alegra't, plena de gràcia, el Senyor és amb tu» (Luc 1, 28). Poden ser una invitació a despertar nostra confiança en ella i a xiuxiuejar en el secret de nostre cor la pregària a la Mare: «Ave María.»

 ¿ A ON VA EL MÓN ?

El Senyor és amb tu. 

     El filòsof R. Popper assegurava que «el món enlloc».  S'oposava així, des de la seva visió filosòfica, a tants homes i dones que, a través dels segles, han gosat esperar un futur no sols millor, sinó nou. ¿A on va el món amb tant de dolor? Aquesta pregunta no és nova. L'han repetida de mil maneres els homes en moments tràgics de guerres, en el flagell de pestes terribles, enmig de l'exili o davant catàstrofes naturals. Avui, de nou, cristians i no cristians se la plantegen en el fons de la seva consciència: ¿ A on va el món ? No és una qüestió arbitrària. No és tampoc una pregunta científica que cerca satisfer nostra curiositat. És un interrogant profundament humà, ja que, d'alguna manera, intuïm que en ell ens va la vida i el destí últim de la humanitat. 

     La pregunta es desperta en nosaltres quan ens informen de la velocitat amb que es talen els arbres en les selves de Brasil, o de la desertització de grans zones de la Terra; quan ens alerten dels danys irreparables dels accidents nuclears, o ens adverteixen dels efectes perillosos de cert tipus de residus. ¿Se pot dir progrés a aqueixa producció esbojarrada de bens que només beneficia a uns pocs, mentre provoca danys a la major part de la humanitat ? Darrera de tot això està l'ésser humà, que no encerta a conduir les coses per camins més segurs.

     Per això, la pregunta més concreta és una altra: ¿A on anem nosaltres els homes deixant sense pa i sense feina a tantes gents per tal d'aconseguir el benestar dels más afortunats? ¿A on anem enfonsant en la fam i la misèria a pobles sencers? ¿Ens acostem així a cap meta digna de l'home? ¿Caminem cap a una plenitud? Amb aquest horitzó no és estrany caure en el pessimisme i en actituds derrotistes.

     Per això resulten tan sorprenents les paraules amb les quals l'àngel anuncia a Maria el naixement del Salvador i que, en el fons, estan dirigides a tota la humanitat: «Alegra't ... El Senyor és amb tu» És cert que l'horitzó pot semblar ombrívol; l'ésser humà pot destruir el món i provocar el seu propi enfonsament. Però no està sol. Déu està amb nosaltres. Aquesta fe és la que sosté al creient en la esperança i l'anima a treballar sempre per un món més humà. Un día arribarà en el qual, segons les belles paraules del Apocalipsi, Déu mateix «Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat » (Ap 21, 4). Aquesta és la promesa de Déu als homes. I els creients confiem en ell. Maria, la mare del Salvador, és nostre model. 

FELICITAR

 Alegra't 

 Arriba Nadal i sembla com si, de sobte, es despertés en nosaltres una necessitat incontenible de desitjar-nos pau i felicitat. Hem d'enviar puntualment les tradicionals felicitacions, desitjar-nos tota mena de joies i ventura en aquestes festes i per a l'any qui ve.

     Artístiques targetes o postals, “christmas” de profund contingut religiós o targetes superficials, tot serveix per a transmetre'ns la felicitació. ¿Quin sentit poden tenir tants desitjos de joia i felicitat expressats per Nadal ? ¿Són de cas una mentida més? ¿Una altra manera d'enganyar-nos durant aquestes festes tan buides ja del seu vertader contingut ? Són diferents, sens dubte, la felicitació entranyable a l'amic llunyà però mai oblidat, les salutacions de compromís i cortesia o les felicitacions en sèrie d'una firma comercial. Com se sap, la felicitació nadalenca té el seu origen genuí en l'anunci que s'escolta a Betlem: 

    “Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor ”. La primera paraula de part de Déu als homes quan s'acosta el Salvador és una invitació a l'alegria i la festa. És el primer que escolta també Maria de boca de l'àngel: 

“Alegra't”.

     L'alegria més profunda del creient en aquestes festes ve d'aquesta fe: Déu no és un ésser llunyà, inquietant i amenaçador, sinó algú que se'ns ofereix proper i entranyable des de la tendresa i fragilitat d'un infant. Aquesta és la primera raó per a felicitar-nos i fer festa. El primer que hem de recordar per a despertar la alegría. 

    Com escrivia Karl Barth: “Que està malament, el món ho sap ja; el que no sap és que pels quatre costats està en les mans bones de Déu”. Des d'aquesta convicció adquireix la felicitació nadalenca una nova profunditat ja que neix del desig de construir aquest món més humà i feliç que Déu cerca per a tots. 

     Abans de asseure'ns a escriure les felicitacions, tal volta hem de fer-nos alguna pregunta: ¿Sé jo “felicitar”? ¿Me preocupa realment la felicitat dels altres? ¿Vull fer feliç durant l'any a aquesta persona que felicito? Nostra felicitació serà més sincera si porta el compromís de viure creant en nostre entorn un clima més humà. Res especialment gran. Coses més aviat petites, com no fer a ningú la vida més difícil del que és, cuidar millor l'amor dins la llar, estar a prop de qui ens pot necessitar, cultivar unes relacions més amistoses amb tots.

 L' EXPERIÈNCIA DE NADAL 

El Senyor és amb tu. 

 No és fàcil en aquesta societat celebrar todavía con un poco de hondura la experiencia central de la Navidad. Tal vez el mejor camí per a intentar-ho sigui el silenci. Així ho suggereix un text litúrgic en proclamar que el irrompre de Déu en la humanitat passà «quan un silenci assossegat ho envoltava tot».     Alguns suggeriments per als que desitgen viure Nadal “de manera diferent” Primer preparar-se. fer el propòsit de dedicar algun temps a preparar aquestes festes. 

    Per contra, és difícil sostreure's a l'ambient trivial i enganyós que aquests dies sembla impregnar-ho tot. Després cal tenir valor per a estar a solas amb un mateix. Si ho assolim, tal volta puguem descobrir quelcom nou. Una habitació tranquil·la, una església solitària, un passeig retirat poden servir per a “fer silenci”. 

    Deixar-se penetrar pel silenci no és fàcil, sobre tot quan se viu sempre en el soroll. En començar, et sentiràs ple de sensacions, impressions, records. Si saps esperar i romandre, poc a poc apareixeran dins tu les vertaderes preocupacions, pors, tristesa o alegria. Si escoltes, sentiràs una impressió inquietant.     La soledat. Estàs sol enmig de la vida. Aqueixes persones amb qui te relaciones cada dia, les que rebutges o estimes, estan lluny. En el fons, tots estem sols. Tú ho experimentes ara amb més llum en aqueixa sensació que t'envaeix. Si, tancant els ulls, goses seguir en silenci en una actitud humil de confiança, és fàcil que, en l'interior d'aquest buit i soledat, comenci a insinuar-se una presència. No li donis encara el nom de Déu. 

    És una experiència que te pot posar davant la presència d'un Déu immensament llunyà i incomprensible i, tanmateix, immensament proper i interior a tu mateix. Aleshores, deixa que et parli el silenci. Gosa escoltar aqueixa presència propera de Déu. 

    No pensis en les teves pors ni en ta misèria. No pensis ni tan sols si ets cristià o no. Senzillament, acull el misteri. Com diu K. Rahner, “aquesta experiencia és la més decisiva per a comprendre el missatge central de Nadal: Déu s'ha fet home. El diví ha irromput en l'interior del humà». Aleshores, tal volta sentis ton cor renovat. Serà el millor regal que puguis rebre a Nadal. Serà també el millor regal que podràs fer als que t'envolten.

 EL REGAL DE NADAL

 Alegra't.

     ¿Quants són els que creuen de veritat en Nadal ? ¿Quants els que saben celebrar-ho en el més íntim del seu cor? Estem tan entretinguts amb nostres compres, regals i sopars que resulta difícil recordar-se de Déu i acollir-lo enmig de tanta confusió. 

     Ens preocupem de que aquests dies no falti res en nostres llars, però a quasi ningú li preocupa si allà manca Déu. Per altra banda, anem tan plens de coses que no sabem ja alegrar-nos de la «proximitat de Déu». I un cop més, aquestes festes passaran sense que molts homes i dones hagin pogut escoltar res nou, viu i gojós dins el seu cor. I desmuntaran «el Betlem» a retiraran l'arbre i les estrelles, sense que res gran hagi renascut en les seves vides.

     Nadal no és una festa fàcil. Sols pot celebrar-la des de dins qui gosa creure que Déu tornar néixer entre nosaltres, en nostra vida de cada dia. Aquest naixement serà pobre, fràgil, dèbil com ho fou el de Betlem. Però pot ser un esdeveniment real.

     El vertader regal de Nadal. Déu és infinitament millor del que ens creiem. Més proper, més comprensiu, més tendre, més audaç, més amic, més alegre, més gran del que nosaltres podem sospitar. ¡Déu és Déu! Els homes no gosem creure del tot en la bondat i tendresa de Déu. 

    Necessitem aturar-nos davant el que significa un Déu que se'ns ofereix com infant dèbil, vulnerable, indefens, somrient, irradiant pau, goig i tendresa. Es desvetllaria en nosaltres una alegria diferent, ens inundaria confiança. Ens adonaríem de que no podem fer sinó donar gràcies. 

     Aquest Déu és més gran que tots els nostres pecats i misèries. Més feliç que totes les nostres imatges tristes i raquítiques de la divinitat. Aquest Déu és el regal millor que se'ns pot fer als homes. Nostra equivocació és pensar que no necessitem de Déu. 

    Creure que ens basta un poc més de benestar, un poc més de diners, de salut, de sort, de seguretat. I lluitem por tenir-ho tot. Tot manco Déu.

 -Feliços els que tenen un cor senzill, net i pobre perquè Déu és per a ells. 

 -Feliços els que senten necessitat de Déu perquè Déu pot néixer encara en les seves vides. 

 -    Feliços els que, enmig del soroll i atordiment d'aquestes festes, sàpiguen acollir amb cor creient i agraït el regal de un Déu Infant. Per ells haurà estat Nadal.

L' ALEGRIA POSSIBLE

 Alegra't. 

     La primera paraula de part de Déu als homes, quan el Salvador s'acosta al món, és una invitació a l'alegria. És el que escolta Maria: Alegra't. J. Moltmann, el teòleg de l'esperança, ho diu així: «La paraula última i primera de la gran alliberació que ve de Déu no és odi, sinó alegria; no condemna, sinó absolució. Crist neix de l'alegria de Déu i mor i ressuscita per a dur l'alegria a aquest món contradictori i absurd». 

     Tanmateix, l'alegria no és fàcil. A ningú se li pot obligar a que estigui alegre ni se li pot imposar l'alegria per la força. La vertadera alegria ha de néixer i créixer en el més pregon de nosaltres mateixos. Per contra; serà riure exterior, riallada buida, eufòria creada potser en «sala de festes», però la alegría romandrà fora, a la porta de nostre cor.

     L'alegria és un do bell, però també vulnerable. Un do que cal saber cultivar amb humilitat i generositat en el fons de l'ànima. H. Hesse explica els rostres turmentats, nerviosos i trists de tants homes, d'aquesta manera tan simple: «És perquè la felicitat sols pot sentir-la l'ànima, no la raó, ni el ventre, ni el cap, ni la bossa». Però hi ha qualque cosa més. Com se pot ser feliç quan hi ha tants sofriments sobre la terra? ¿Com se pot riure, quan encara no estan seques totes les llàgrimes, sinó que brollen diàriament altres de noves? ¿Com gaudir quan dues terceres parts de la humanitat se troben enfonsades en el fam, la misèria o la guerra?

     L'alegria de Maria és el goig d'una dona creient que s'alegra en Déu salvador, el que aixeca als humiliats i dispersa als superbs, el que omple de béns als pobres i els rics se'n tornen sense res. L'alegria vertadera només és possible en el cor de l'home que anhela i cerca justícia, llibertat i fraternitat entre els homes.

     Maria s'alegra en Déu, perquè ve a consumar l'esperança dels abandonats. Sols se pot ser alegre en comunió amb els que sofreixen i en solidaritat amb els que ploren. Sols té dret a l'alegria qui lluita per fer-la possible entre els humiliats. Sols pot ser feliç qui s'esforça per fer feliços a altres. Sols pot celebrar Nadal qui cerca sincerament el naixement d'un home nou entre nosaltres.