IMMACULADA CONCEPCIÓ

 

La Immaculada Concepció de Santa Maria Verge (B)

Evangeli

Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,26-38

Anunci del naixement de Jesús

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:

--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

34 Maria preguntà a l'àngel:

--Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué:

--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir:

--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

I l'àngel es va retirar.

Paraula de Déu.

AMB ALEGRIA I CONFIANÇA

El Concili Vaticà II presenta a Maria, Mare de Jesucrist, com "prototip i model per a la Església", i la descriu com a dona humil que escolta Déu amb confiança i alegria. Des d'aquesta actitud hem d'escoltar Déu en la Església actual.

«Alegra't». És el primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar avui. Entre nosaltres falta alegria. Sovint ens deixem contagiar per la tristesa de una Església envellida i gastada. ¿Ja no és Jesús Bona Nova? ¿No sentim l'alegria de ser els seus seguidors? Quan falta alegria, la fe perd frescor, la cordialitat desapareix, l'amistat entre creients es refreda. Tot es fa difícil. Urgent és despertar l'alegria en nostres comunitats i recuperar la pau que Jesús ens ha deixat en herència.

«El Senyor és amb tu». No és fàcil l'alegria en la Església de nostres dies. Sols pot néixer de la confiança en Déu. No estem orfes. Invoquem cada dia a un Déu Pare que ens acompanya, ens defensa i busca sempre el bé de tot ésser humà.

Aquesta Església, a voltes tan desconcertada i perduda, que no encerta a tornar al Evangeli, no està sola. Jesús, el Bon Pastor, ens cerca. Son Esperit ens atreu. Comptem amb son alè i comprensió. Jesús no ens ha abandonat. Amb ell tot és possible.

«No tinguis por». Moltes pors ens paralitzen als seguidors de Jesús. Por al món modern i a la secularització. Por a un futur incert. Por a nostra debilitat. Por a la conversió al Evangeli. La por ens impedeix caminar vers el futur amb esperança. Ens tanca en la conservació estèril del passat. Creixen nostres fantasmes. Desapareix el realisme sa i la sensatesa cristiana. Urgeix construir una Església de confiança. La fortalesa de Déu no se revela en una Església poderosa sinó humil.

«Tindràs un fill i li posaràs per nom Jesús». També a nosaltres, com a Maria, se'ns confía una missió: contribuir a posar llu enmig de la nit. No estem cridats a jutjar el món sinó a sembrar esperança. Nostra tasca no és apagar la metxa que s'extingeix sinó encendre la fe que, en no pocs, vol brollar: Déu és una pregunta que humanitza.

Des de nostres comunitats, cada cop més petites i humils, podem ser llevat d'un món més sà i fratern. Estem en bones mans. Déu no està en crisis. Som nosaltres que no gosem seguir Jesús amb alegria i confiança.

UN ANUNCI SORPRENENT

L'àngel entrà a trobar-la i li digué: -Déu te guard,

Lluc conta l'anunci del naixement de Jesús en paral·lelisme amb el del Baptista. El contrast entre ambdues escenes és tan sorprenent que ens permet entreveure amb nova llum el Misteri de Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista succeeix a «Jerusalem», la grandiosa capital de Israel, centre polític i religiós del poble jueu. El naixement de Jesús se anuncia en un poble desconegut de las muntanyes de Galilea. Un llogaret sense cap relleu, anomenat «Natzaret», d'on ningú espera que pugui sortir res bo. Anys més tard, aquests pobles humils acolliran el missatge de Jesús anunciant la bondat de Déu. Jerusalem per contra ho rebutjarà. Quasi sempre, són els petits i insignificants els que millor entenen i acullen al Déu encarnat en Jesús.

L'anunci del naixement del Baptista té lloc en l'espai sagrat del «temple». El de Jesús en una casa pobre d'un «llogaret». Jesús se farà present allà on les gents viuen, treballen, gaudeixen i sofreixen. Viu entre ells alleujant el sofriment i oferint el perdó del Pare. Déu s'ha fet carn, no per a romandre en els temples, sinó per a «fer estada entre els homes» i compartir nostra vida.

L'anunci del naixement del Baptista l'escolta un «home» venerable, el sacerdot Zacaries, durant una solemne celebració ritual. El de Jesús se fa a Maria, una «al·lota» de uns dotze anys. No se indica on està ni què fa. ¿A qui pot interessar el treball d'una dona? Tanmateix, Jesús, el Fill de Déu encarnat, mirarà a les dones de manera diferent, defensarà la seva dignitat i les acollirà entre els seus deixebles.

Per últim, del Baptista s'anuncia que naixerà de Zacaríes i Isabel, una parella estèril, beneïda per Déu. De Jesús se diu una cosa nova.

El Messies naixerà de Maria, una jove verge. L 'Esperit de Déu serà a l'origen de sa aparició en el món. Per això, «serà anomenat Fill de Déu».

El Salvador del món no neix com a fruit de l'amor d'uns esposos que s'estimen. Neix com fruit del Amor de Déu a tota la humanitat. Jesús no és un regal que ens fan María i Josep. És un regal que ens fa Déu.

AMB ALEGRIA

Alegra't... No tinguis por.

L'evangelista Lluc temia que els seus lectors llegissin el seu escrit de qualsevol manera. El que els volia anunciar no era una nova més, com tantes altres que corrien per l'imperi, i creure que Déu estava a prop, disposat a transformar la seva vida.

Amb un art difícil d'igualar, va recrear una escena evocant el missatge que Maria escoltà en l'íntim del seu cor per a acollir el naixement del seu fill Jesús. Tots podrien unir-se a ella per a acollir al Salvador. ¿És possible avui preparar-se per a rebre a Déu ?

«Alegra't». És la primera paraula que escolta el que es prepara per a viure una experiència bona. Avui no sabem esperar. Som com a nens impacients que ho volen tot de seguida. Vivim plens de coses. No sabem estar atents per a conèixer nostres desitjos més pregons. Senzillament, se'ns ha oblidat esperar a Déu i ja no sabem com trobar l'alegria.

Ens perdem el millor de la vida. Ens acontentem amb la satisfacció, el plaer i la diversió que ens proporciona el benestar. En el fons, sabem que és un error, però no gosem creure que Déu, acollit amb fe senzilla, ens pot descobrir altres camins cap a l'alegria.

«No tinguis por». L'alegria és impossible quan se viu ple de pors que ens amenacen per dins i des de fora. ¿Com pensar, sentir i actuar de manera positiva i esperançadora?, ¿com oblidar nostra impotència i nostra covardia per a enfrontar-nos al mal?

Se'ns ha oblidat que cuidar nostra vida interior és més important que tot el que ens vingui des de fora. Si estem buits per dintre, som vulnerables a tot. Es dilueix nostra confiança en Déu i no sabem com defensar-nos del que ens fa mal.

«El Senyor és amb tu». Déu és una força creadora que és bona i ens vol bé. No vivim sols, perduts en el cosmos. La humanitat no està abandonada. ¿D'on treure vertadera esperança si no és del misteri últim de la vida? Tot canvia quan l'ésser humà se sent acompanyat per Déu.

Necessitem celebrar el «cor» de Nadal, no l'escorça. Necessitem fer més lloc a Déu en nostra vida. Ens anirà millor.

COM MARIA

Es compleixi en mi la teva Paraula.

Esperant Nadal, la litúrgia ens presenta la figura de Maria acollint en goig a Déu en sa vida. Com va subratllar el Concili, Maria és model per a la Església. D'ella podem aprendre a ser més fidels a Jesús i el seu evangeli.

¿Quins podrien ser els trets d'una Església més mariana ?

Una Església que fomenta la «tendresa maternal» cap a tots els seus fills i el calor humà en les relacions amb ells. Una Església de braços oberts, que no rebutja ni condemna, que acull i troba lloc per tots.

Una Església que, com Maria, proclama amb alegria la grandesa de Déu i sa misericòrdia també amb les generacions actuals i futures. Una Església que es converteix en signe d'esperança per sa capacitat de donar i transmetre vida.

Una Església que sap dir «sí» a Déu sense saber bé a on portarà la obediència. Una Església que no té respostes per tot, però busca amb confiança, oberta al diàleg amb qui no es tanca al bé, la veritat i l'amor.

Una Església humil com Maria, sempre a l'escolta del Senyor. Una Església amb cura per comunicar l' Evangeli que per tenir-ho tot definit.

Una Església del «Magníficat», que no es complau en els superbs, potentats i rics d'aquest món, sinó que cerca pa i dignitat per als pobres i famolencs de la Terra, i sap que Déu está de la seva banda.

Una Església atenta al patiment de tot ésser humà, que sap, com Maria, oblidar-se d'ella i «apressar-se» per estar a prop de qui necessita ajuda. Una Església amb preocupada per la felicitat de tots els que «no tenen vi» per a celebrar la vida. Una Església que anuncia l'hora de la dona i promou amb goig sa dignitat, responsabilitat i creativitat femenina.

Una Església contemplativa que sap «guardar i meditar en son cor» el misteri de Déu encarnat en Jesús per a transmetre'l com experiència viva. Una Església que creix, prega, sofreix i espera la salvació de Déu i anuncia amb humilitat la victòria final de l'amor.

ALEGRA'T

Alegra't... el Senyor és amb tu.

El relat evangèlic de l' Anunciació a Maria, que es llegeix en temps d'Advent, és una invitació a desvetllar en nosaltres les actituds bàsiques amb les quals viure les festes de Nadal, ja pròximes, i la vida entera. Basta recórrer el missatge que es posa en boca de l' Àngel.

Alegra't. És el primer que Maria escolta de Déu i el primer que hem d'escoltar també nosaltres. «Alegra't»: aqueixa és la primera paraula de Déu a tota criatura. Enmig d'aquests temps que a nosaltres ens semblen d'incertesa i foscor, plens de problemes i dificultats, el primer que se'ns demana és no perdre l'alegria. Sense alegria la vida se fa més difícil i dura.

El Senyor és amb tu. L'alegria a la que se'ns convida no és un optimisme forçat ni un autoengany fàcil. És l'alegria interior i la confiança que neix en qui s'enfronta a la vida amb la convicció de que no està tot sol. Una alegria que neix de la fe. Déu ens acompanya, ens defensa i vol sempre nostre bé. Podem queixar-nos de moltes coses, però mai podrem dir que estem sols perquè no és veritat. Dins de cada un, en el més pregon de nostre ser està Déu nostre Salvador.

No tinguis por. Són moltes les pors que poden despertar-se en nosaltres. Por al futur, a la malaltia, a la mort. Ens fa por patir, sentir-nos tot sols, no ser estimats. Podem sentir por a nostres contradiccions i incoherències. La por és dolenta, fa mal. La por ofega la vida, paralitza les forces, ens impedeix caminar. Necessitem confiança, seguretat, llum.

Déu t'ha concedit la seva gràcia. No sols Maria, també nosaltres podem escoltar aquestes paraules perquè tots vivim i morim sostinguts per la gràcia i l'amor de Déu. La vida segueix amb ses dificultats i preocupacions. La fe en Déu no és una recepta per a resoldre els problemes diaris. Però tot és diferent quan un viu i cerca en Déu llum i força per fer-lis front.

Ara ve Nadal. No serà una festa igual per a tots. Cadascú viurà en son interior son propi “nadal”. ¿Per què no desvetllar aquests dies en nosaltres la confiança en Déu i l'alegria de saber-nos acollits per Ell? ¿Per què no alliberem de pors i angoixes i fem front a la vida des de la fe en un Déu proper ?

AVE MARIA

Alegra't, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Em vaig trobar un dia amb una persona que, després de una llarga crisis religiosa, cercava de nou a Déu. Després d'una llarga conversació, em confessà que volia resar. Feia molt temps que havia abandonat tota pràctica religiosa. Havia oblidat el Parenostre. Tampoc recordava cap altra oració. De sobte, la cara se li va il·luminar: «Tal volta.., el Avemaria». Mentre recitàvem junts la senzilla oració, vaig veure que dels seus ulls es desprenien dues llàgrimes d'alegria i emoció. Les grans oracions són sempre profundament humanes i humils. No són necessàries paraules complicades ni frases sublims. Important és la fe amb que s'invoca.

El Avemaria, unida sovint al rés del Parenostre, és una de les oracions cristianes més populars. Consta de tres parts. La primera està agafada de l'anunci de l'àngel a Maria. «Déu te guard, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» La segona evoca les paraules de lloança que Isabel dirigeix a Maria: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes ¡». La últim part és una invocació medieval d'origen incert: «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l'hora de nostra mort. »

Cadascú sap com i per quins camins discorre la seva vida, però sempre és bo trobar-se amb Maria. Ella és Mare de Déu i també nostra. Maria no és Déu, no és font de nostra salvació, però Déu està amb ella i la ha omplert de gràcia. Enmig d'un món que, a voltes, sembla maleït, ella és beneïda perquè ha estat beneïda per Déu per a sempre. Podem acudir a ella amb confiança.

No necessitem defensar-nos ni donar explicacions. Ella és nostra Mare. Coneix nostre cor cansat i nostra vida trencada o desquiciada. Coneix nostres errors i nostra mediocritat. En Maria, plena de la gràcia de Déu, sempre trobarem l'amor i el perdó del mateix Déu. Units a tants homes i dones, podem també nosaltres invocar-la amb humilitat: “Prega per nosaltres, pecadors”

Maria ens acompanya sempre. En els moments joiosos i en els difícils. Podem comptar amb sa protecció maternal en la depressió i en la malaltia, en la soledat o en el fracàs, en la por o en el pecat. Invoquem la seva ajuda «ara», en el moment en que diem l'oració, i també per a «l'hora de nostra mort» sempre desconeguda, però sempre més a prop.

Al final de l'Advent, el relat evangèlic ens recorda les paraules de l'àngel a Maria: «Alegra't, plena de gràcia, el Senyor és amb tu» (Lc. 1, 28). Poden ser una invitació a despertar nostra confiança en ella i a xiuxiuejar en el secret de nostre cor la pregària a la Mare: «Ave Maria.»

¿ A ON VA EL MÓN ?

El Senyor és amb tu.

El filòsof R. Popper assegurava que «el món no va enlloc». S'oposava així, des de la seva visió filosòfica, a tants homes i dones que, a través dels segles, han gosat esperar un futur no sols millor, sinó nou.

¿A on va el món amb tant dolor? Aquesta pregunta no és nova. L'han repetida de mil maneres els homes en moments tràgics de guerres, en el flagell de pestes terribles, enmig del exili o davant catàstrofes naturals. Avui, cristians i no cristians se la plantegen en el fons de sa consciència: ¿A on va el món?

No és una qüestió arbitrària. No és tampoc una pregunta científica que cerca satisfer nostra curiositat. És un interrogant profundament humà, ja que, de qualque manera, intuïm que en allò ens va la vida i el destí últim de la humanitat.

La pregunta es desperta en nosaltres quan ens informen de la velocitat amb que se talen els arbres a les selves de Brasil, o de la desertització de grans zones de la Terra; quan ens alerten dels danys irreparables dels accidents nuclears, o ens adverteixen dels efectes perillosos de residus. ¿Es pot dir progrés a aqueixa esbojarrada producció de bens que només beneficia a uns pocs, mentre provoca tants danys a la major part de la humanitat ?

Darrera de tot això està l'ésser humà, que no encerta a conduir les coses por camins més segurs. Per això, la pregunta més concreta és una altra: ¿A on anem nosaltres els homes deixant sense pa i sense feina a tantes gents per aconseguir el benestar dels més afortunats? ¿A on anem enfonsant en la fam i la misèria a pobles sencers? ¿ Ens acostem així a alguna meta digna del home? ¿Caminem així vers una plenitud?

Amb aquest horitzó no és estrany caure en el pessimisme i en actituds derrotistes. Per això resulten tan sorprenents les paraules amb les quals l'àngel anuncia a Maria el naixement del Salvador i que, en el fons, estan dirigides a tota la humanitat: «Alegra't ... El Senyor és amb tu.» És cert que l'horitzó pot semblar fosc; l'ésser humà pot destruir el món i provocar el seu enfonsament. Però no està sol. Déu està amb nosaltres. És possible la salvació.

Aquesta fe és la que sosté al creient en l'esperança i l'anima a treballar sempre per un món més humà. Vindrà un dia en el qual, segons les paraules del Apocalipsi, Déu mateix «Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d' abans han passat.» (Ap 21, 4). Aquesta és la promesa de Déu als homes. I els creients confiem en ell. Maria, la mare del Salvador, és nostre model.

FELICITAR

Alegra't.

Arriba Nadal i sembla com si, de sobte, es despertés en nosaltres una necessitat incontenible de desitjar-nos mútuament pau i felicitat. Hem d'enviar-nos puntualment les tradicionals felicitacions desitjant-nos tota classe de felicitats i ventura en aquestes festes i per a l'any vinent. Artístiques targetes o postals vulgars, “christmas” de profund contingut religiós o targetes superficials, tot va bé per a transmetre'ns la felicitació.

¿Quin sentit poden tenir tants desitjos de ditxa i felicitat expressats per Nadal ? ¿Són potser una mentida més? ¿Una altra manera d'enganyar-nos uns als altres, durant aquestes festes tan buides ja del seu vertader contingut ?

Són diferents, sens dubte, la felicitació entranyable a l'amic llunyà però mai oblidat, les salutacions de compromís i cortesia, les felicitacions d'una firma comercial.

Com se sap, la felicitació nadalenca té son origen en l'anunci que s'escolta a Betlem: “Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador,...” La primera paraula de part de Déu als homes quan s'acosta el Salvador és una invitació a l'alegria i la festa. És el primer que escolta María de boca de l'àngel: “Alegra't”.

L'alegria més profunda del creient en aquestes festes surt d'aquesta fe: Déu no és un ésser llunyà, inquietant i amenaçador, sinó algú que se'ns ofereix proper i entranyable des de la tendresa i fragilitat d'un infant.

Aquesta és la primera raó per a felicitar-nos i fer festa. El primer que hem de recordar per a despertar l'alegria. Com escrivia Karl Barth:“Que està malament, el món ja ho sap; el que no sap és que pels quatre costats està en les mans bones de Déu”. Des d'aquesta convicció la felicitació nadalenca adquireix una profunditat nova ja que neix del desig de construir aqueix món més humà i feliç que Déu busca per a tots.

Abans d'escriure felicitacions, tal volta hem de fer-nos la pregunta: ¿Sé jo “felicitar”? ¿Me preocupa la felicitat dels altres? ¿Estic disposat a fer feliç al llarg de l'any a aqueixa persona que avui felicito?

Nostra felicitació serà més sincera si porta el compromís de crear en nostre entorn un clima més humà. Res especialment gran. Coses més bé petites, com no fer a ningú la vida més difícil del que és, tenir cura de l'amor dins la llar, estar a prop de qui ens pugui necessitar, conrar unes relacions més amistoses amb tots.

LA EXPERIÈNCIA DE NADAL

El Senyor és amb tu.

No és fácil en aquesta societat celebrar encara amb un poc de profunditat l'experiència central de Nadal. Tal volta el millor camí per a intentar-ho sigui el silenci.

Així ens ho suggereix un text lítúrgic quan proclama que l' irrupció de Déu en la humanitat passà «quan un silenci assossegat ho embolicava tot».

Vet aquí algunes suggeriments pels que desitgen viure aquest any Nadal “de manera diferent”.

Primer és preparar-se. Fer el propòsit de dedicar algun temps a preparar aquestes festes. Per contra, és difícil sostreure-se a l'ambient trivial i enganyós que aquests dies semblen impregnar-ho tot.

Després cal tenir valor per a estar a soles amb nosaltres mateixos. Si ho aconseguim, tal volta puguem descobrir quelcom nou. Una habitació tranquil·la, una església solitària, un passeig retirat poden servir per a “fer silenci”.

Deixar-se penetrar pel silenci no és fàcil, sobre tot quan se viu sempre en el soroll. En començar, et sentiràs ple de sensacions, impressions, records. Si saps esperar i romandre, a poc a poc apareixeran dins teu les teves vertaderes preocupacions, les teves pors, les tristeses o la teva alegria.

Si encara escoltes, podràs sentir una impressió inquietant. La soledat. Estàs sol enmig de la vida. Aqueixes persones amb les quals te relaciones tot el dia, a les quals rebutges o estimes, estan lluny. En el fons, tots estem sols. Tu ho experimentes ara amb més llum en aqueixa sensació estranya que te envaeix.

Si, ulls tancats, te goses seguir en silenci en una actitud humil de confiança, és fàcil que, en l'interior d'aqueix buit i soledat, comenci a insinuar-se una presència.

No li donis encara el nom de Déu. És sols una experiència que te pot posar davant la presència d'un Déu immensament llunyà i incomprensible i, tanmateix, immensament proper i interior a tu mateix.

Aleshores, deixa que el silenci et parli. Per una vegada, gosa escoltar aqueixa presència de Déu. No pensis en pors ni en ta misèria. Ni tan sols pensis si ets cristià o no. Senzillament, acull el misteri.

Com diu K. Rahner, “aquesta experiència és la més decisiva per a comprendre el missatge central de Nadal: Déu s'ha fet home. El diví ha irromput en l'interior del humà».

Aleshores, tal volta sentis el teu cor renovat. Serà el millor regal que puguis rebre per Nadal. Serà el millor regal pels que t'envolten.

EL REGAL DE NADAL

Alegra't

¿Quants creuen de veres en Nadal ? ¿Quants saben celebrar-la en el més íntim del seu cor ? Entretinguts amb nostres compres, regals i sopars resulta difícil recordar-se de Déu i acollir-lo enmig de la confusió.

Tenim molta cura perquè aquests dies no manqui res a nostra llar, però a quasi ningú li preocupa si allà falta Déu. A banda, anem tan plens de coses que no sabem ja alegrar-nos de la «proximitat de Déu».

I un cop més, aquestes festes passaran sense que molts homes i dones hagin pogut escoltar res nou, viu i gojós en son cor. I desmontaran «el Betlem» i retiraran l'arbre i les estrelles, sense que res gran hagi renascut en llurs vides.

Nadal no és una festa fàcil. Només pot celebrar-la des de dintre qui gosa creure que Déu pot tornar néixer entre nosaltres, en nostra vida diària. Aquest naixement serà pobre, fràgil, dèbil com ho fou el de Betlem. Però pot ser un esdeveniment real. El vertader regal de Nadal.

Déu és infinitament millor del que ens creiem. Més proper, més comprensiu, més tendre, més audaç, més amic, més alegre, més gran del que nosaltres podem sospitar. ¡Déu és Déu!

Els homes no gosem creure del tot en la bondat i tendresa de Déu. Necessitem aturar-nos davant el que significa un Déu que se'ns ofereix com a nen dèbil, vulnerable, indefens, somrient, irradiant sols pau, goig i tendresa. Se despertaria en nosaltres una alegria diferent, ens inundaria una confiança desconeguda. Ens adonaríem de que no podem fer altra cosa sinó donar gràcies.

Aquest Déu és més gran del que tots nostres pecats i misèries. Més feliç que totes nostres imatges tristes i raquítiques de la divinitat. Aquest Déu és el millor regal que se'ns pot fer als homes.

Nostra gran equivocació es pensar que no necessitem de Déu. Creure que ens basta amb un poc més de benestar, un poc més de diners, de salut, de sort, de seguretat. I lluitem per tenir-ho tot. Todo manco Déu.

Feliços els que tenen un cor senzill, net i pobre perquè Déu és per a ells. Feliços els que senten necessitat de Déu perquè Déu pot néixer encara en les seves vides.

Feliços els que, enmig del soroll atordiment d'aquestes festes, sàpiguen acollir amb cor creient i agraït el regal d'un Déu Infant. Per a ells haurà estat Nadal.

LA ALEGRIA POSSIBLE

Alegra't

La primera paraula de part de Déu als homes, quan el Salvador s'acosta al món, és una invitació a l'alegria. És el que escolta Maria: Alegra't.

J. Moltmann, teòleg de l'esperança, ho ha expressat així: «La paraula última i primera de la gran alliberació que ve de Déu no és odi, sinó alegria; no condemna, sinó absolució. Crist neix de l'alegria de Déu i mor i ressucita per a portar la seva alegria a aquest món contradictori i absurd».

Tanmateix, l'alegria no és fàcil. A ningú se li pot obligar a que estigui alegre ni se li pot imposar l'alegria per la força. La vertadera alegria ha de néixer i créixer en el més pregon de nosaltres mateixos.

Per contra; serà riure exterior, riallada buida, eufòria creada potser en «sala de festes», però l'alegria romandrà fora, a la porta de nostre cor.

L'alegria és un do bell, però també molt vulnerable. Un do que cal saber conrear amb humilitat i generositat en el fons de l'ànima. H. Hesse explica els rostres turmentats, nerviosos trists de tants homes, d'aquesta manera tan simple: «És perquè la felicitat només pot sentir-la l'ànima, no la raó, ni el ventre, ni el cap, ni la bossa».

Però hi ha més. Com se pot ser feliç quan hi ha tants sofriments sobre la terra? ¿Com se pot riure, quan encara no estan seques totes les llàgrimes, sinó que en brollen diàriament altres noves? ¿Com gaudir quan dues terceres parts de la humanitat se troben enfonsades en la fam, la misèria o la guerra?

L'alegria de Maria és el goig d'una dona creient que s'alegra en Déu salvador, el que dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res.

L'alegria vertadera sols és possible en el cor del home que anhela i busca justícia, llibertat i fraternitat entre els homes. Maria s'alegra en Déu, perquè ve a consumar l'esperança dels abandonats.

Sols se pot ser alegre en comunió amb els que sofreixen i en solidaritat amb els que ploren. Sols te dret a l'alegria qui lluita per fer-la possible entre els humiliats. Sols pot ser feliç qui s'esforça per fer felices a altres. Sols pot celebrar Nadal qui busca sincerament el naixement d'un home nou entre nosaltres.