«Serà una senyera combatuda, »
Simeó és un personatge entranyable. L'imaginem quasi sempre com un sacerdot ancià del Temple, però res de 'això diu el texte. Simeó és un home bo del poble que guarda en el seu cor l'esperança de veure un dia «el consol» que tant necessiten. «Va anar, doncs, al temple, guiat per l' Esperit, i quan els pares, Maria i Josep, entraven amb l'infant Jesús».
La trobada és commovedora. Simeó reconeix en el nin que porta aquella parella pobre de jueus piadosos al Salvador que espera fa tants anys. L'home se sent feliç. En un gest agosarat i maternal, «el prengué en braços i beneí Déu» amb amor i afecte grans. Beneeix Déu i beneeix als pares. Sens dubte, l'evangelista ho presenta com a model. Així hem d'acollir al Salvador.
Però, de sobte, se dirigeix a Maria i el seu rostre canvia. Les seves paraules no presagien res tranquil·litzador: «A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima». ste Aquest nen que té en braços serà una «una senyera combatuda»: font de conflictes i enfrontaments. Jesús farà que «molts caiguin i molts d'altres s'aixequin». Uns l'acolliran i la seva vida adquirirà una dignitat nova: la seva existència s'omplirà de llum i d'esperança. Altres el rebutjaran i sa vida es perdrà. El rebuig a Jesús serà la ruïna.
En prendre postura davant Jesús, «es revelaran els sentiments de molts cors». Ell posarà a descobert el que hi ha en el més profund de les persones. L'acollida d'aquest nin demana un canvi profund. Jesús no ve a dur tranquil·litat, sinó a generar un procés dolorós i conflictiu de conversió radical.
Sempre és així. Una Església que prengui seriosament la seva conversió a Jesucrist, no serà mai un espai de tranquil·litat sinó de conflicte. No és possible una relació més vital amb Jesús sense donar passes a majors nivells de veritat. I això sempre és dolorós per a tots.
Com més ens acostem a Jesús, millor veurem nostres incoherències y desviacions; el que hi ha de veritat o de mentida en nostre cristianisme; el que hi ha de pecat en nostres cors i nostres estructures, en nostres vides i teologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada