ESPERANÇA

 

ESPERAR

Aplaneu el camí al Senyor.

Bastants són les persons que no saben esperar. volen satisfer-ho tot de seguida; la seva vida se tanca sempre en l'immediat; no tenen paciència per a madurar les coses, els encontres, les decisions; no coneixen l'enriquiment propi de l'espera. Difícilment creixerà en elles qualque cosa gran i profunda.

L'espera més enriquidora és, sens dubte, la de qui espera l'encontre amb un ésser estimat. Aquesta espera produeix diversos efectes en la persona. Crea en nosaltres una tensió sana, ens prepara interiorment per a acollir a qui nostre cor estima, dilata nostra ànima, excita nostre desig, eixampla nostra existència, sosté nostra alegria.

Aquesta espera arriba a sa major plenitud quan esperem a la persona estimada i sabem que també som esperats per ella. Aquesta és de les majors fonts d'alegria humana: esperar i ser esperats per algú que ens estima. Quan no esperem ningú i ningú ens espera enlloc, nostra vida es perd en la monotonia i la tristesa.

Aquesta experiència humana pot ajudar-nos a «entendre» l'estructura de la fe que anima al creient. No és tan difícil captar que en nosaltres hi ha una «nostàlgia» de quelcom que no sabem definir bé. Sempre «esperem» més que el que rebem de la vida; res ens omple del tot; nostre desig va sempre més enllà. ¿Què esperem?, ¿què anhela nostre cor? El creient intueix des del més pregon del seu ésser que «espera» a Déu, més encara, «és esperat» per Déu.

Els evangelis presenten al Baptista com el «home de l'espera». Tota sa vida és tensió, espera, preparació per acollir al Salvador. Quan sent que Jesús recorre Galilea i sembra salut, perdó i vida, del cor sols brolla una pregunta: «¿Ets tú el que ha de venir o n'hem d'esperar un altre?».

La resposta de Jesús ho diu tot: «Feliç aquell qui no em rebutjarà!». La fe desperta en nosaltres de forma humil i misteriosa, però quasi sempre se juga en torn a aquestes preguntes: ¿Espero alguna cosa de la vida?, ¿espero a algú?, ¿quin és el desig més profund de mon cor ? Sols quan he entrat en contacte amb els meus anhels més profunds em puc preguntar: ¿Me defrauda Crist en aquest desig del meu cor?